Cercador

Llista categories

Els ulls

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Vet aquí que els camps, les ciutats, és a dir arreu, és ple d'ulls que ens contemplen com si nosaltres fóssim la setena meravella.

Avui, com cada dia, he sortit al carrer per fer quatre passes... i en el lloc més impensat del món: el carrer per on sempre hi passen molts cotxes, aquesta vegada està barrat per una paret negra. He traspassat el llindar i allí darrere m'han vingut a saludar cents, milers d'ulls. He quedat esbalaït i no he sabut trobar l'entrellat per res del món.

He volgut mirar i la mirada m'ha fugit més enllà del nord on diuen que la gent viu feliç perquè no té cap preocupació.

Llavors en no tenir ulls he volgut pensar en la munió de mirades que sempre ens amenacen com si nosaltres fossim unes feres que cal amansir o potser no. Serà que els ulls ens sobren perquè no fem cap gest fora de to.

M'he aixecat... perquè estava com mig mort i encara he adivinat els mil ulls que ens assenyalaven per totes bandes.

Llavors ha estat quan he volgut imaginar un cercle perfecte construït a base de quadrats... com també la munió de convencions que ens amenacen en forma d'imatges. Tot el món són imatges que cal destruir perquè han esdevingut perverses, les quals ens han fet com un castell de cartes que és a punt d'ensorrar-se.

Darrere del llindar encara és ple d'ulls bellugadissos com serps...

S'han posat a cantar i han fet un cercle perfecte... Després s'han filtrat per tot d'escletxes i els ulls han deixat d'existir per ser substituïts per milers de mirades: la noia que guaita, la dona que copsa, el soldat que s'adona d'alguna cosa, l'home que s'aixeca i el guàrdia que no vol mirar...

Comentaris

Afegir comentari

La setmana de...[Ofensiu]
Llibre | 10-03-2005
COMENT

Caram! Aquest el trobo molt més treballat, reflexiu, i amb uns recursos més efectius. Hi ha imatges punyents, com "la munió de mirades que sempre ens amenacen com si nosaltres fossim unes feres que cal amansir o potser no", "Darrere del llindar encara és ple d'ulls bellugadissos com serps"...

I d'altres que juguen a despertar una emotivitat que forma part d'una saviesa acumulada amb les lectures: "He volgut mirar i la mirada m'ha fugit més enllà del nord on diuen que la gent viu feliç perquè no té cap preocupació."

I sobretot m'agrada aquesta idea: que els ulls desapareixen per deixar pas a les mirades.

Ara: també et reconec que m'ha fet una mica de "yuyu", això d'imaginar-me una munió d'ulls deambulant solitaris.

Aquesta nit, quan vagi a dormir, em col·locaré algun mocador per tapar els ulls... no sigui cas que fugin!

Salut!

LLIBRE
Veus...[Ofensiu]
rnbonet | 09-03-2005 | Valoració: 9
...company? Ara sí! És en aquest ofici d'assagista quan et defenses millor. .. Almenys al meu parer...
Salut i rebolica!

l´Autor

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104619 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Afegir a preferits

Biografia:

ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >