ELS TEMPS QUE TOT HO CURA

Em desperta l'udol esgarrifat d'un record
i em deixondeix el crit cru de l'enyorança.
Més valdria seguir dormint amb l'esperança
que el passat no fos del tot presó de la mort.

Un seguit desventurat de mil futileses,
quan encara al cor li falta madurar,
esmicolat i amb engrunes d'enamorar.
Un esglai per empassar-se l'orgull fes.

Raigs a dojo de llum roent i aclaparadora
per despertar l'ànima i el cos, ara desitjats,
i assossegar els sentits de bell nou pertorbats.
Els ulls clucs cercant arreu la fosca reparadora.

Espais tancats, íntims i sempre en penombra.
Besades amb passió, mans àvides per conèixer,
racons mai explorats, panteixant per no desmerèixer
l'ofegor de la parella per mor del foc que la crema.

Milers de gotes d'aigua per apaivagar la cremor.
Un bes a la galta amb amor, amoixant-la amb delit.
Acaronar els pensaments del altri ¡que n'és de polit!
Las paraules dites al llarg dels anys fan d'ablanidor.