Els llavis

Aquí caldria col·locar la imatge de quatre llavis repetits o bé tant se val... quatre llavis diferents copiats d'Internet o bé qui sap, extrets de l'Infinit...

Els llavis

Vet aquí quatre llavis que són de noia, però bé podríem imaginar que són d'home. Han estat col·locats aquí directament d'Internet com un signe dels temps d'avui, encara que si treballem la imaginació... podríem arribar als mateixos ports que en els temps antics. Només hi ha una petita diferència, ara les dones també manen, no com abans que ho feien d'una manera aleatòria... Ens havien dit que eren el sexe dèbil. Jo no m'ho crec pas o potser sí que m'ho hauria de creure quan diem que som en el país de les mentides.

Tornem a començar que no ha estat res. Aquí he pintat quatre llavis de noia portades directament de l'infinit, perquè si parlem de la xarxa de les xarxes no hi ha dubte... vénen del més enllà, encara que posats a dir també podríem dir del més ençà. Veureu que són molt boniques, però en aquest cas no cal preguntar absolutament res de res ja que la bellesa i la lletjor estan molt a prop, dues passes malt comptades...

Tornaré a començar perquè no s'esvaloti el galliner femení. Jo vaig dient afirmacions i negacions sobre els homes i les dones, però ara cal subratllar la pintura dels llavis: observareu que els colors no són naturals i encara que remarquéssim que ara i avui es propugna tot allò que sigui natural sempre haurem de copsar que moltes vegades ens donen gat per llebre, així de senzill i clar. De tant en tant ens presenten una noia nua, però que té les belles falsedats de la nuesa. El seu cul presenta unes ombres simulades i també en els llavis esclata un roig punyent com la sang...

I ara sí, tornaré a començar que no ha estat res de res:unes simples i entenedores paraules. Són quatre llavis de quatre noies, encara que caldria dir que és la mateixa noia repetida. Nosaltres només haurem d'imaginar un núvol de petons, per això mateix si qui ho contempla és una noia simplement s'haurà d'imaginar els llavis de quatre nois o potser el mateix noi repetit que surt de la imatge i estampa un sorollós petó al mig de la cara.

Ara sí que haurem de dir que sempre cal manipular la veritat com han estat treballades aquestes quatre imatges, perquè llavors és quan suraran totes les paraules, les quals fins ara ens han quedat ben amagades per una muntanya de no veritats.

Contemplem aquest llavi repetit com un dia sense nit, com unes bellíssimes noies que no ens poden petonejar, però la nostra imaginació pot fer de tot plegat una història que sempre comença igual: vet aquí quatre llavis i quatre noies, que elles facin allò que els plagui...