ELS GELATS DE LES FADES

Cada mes de Juny quan els meus fills eren petits, fèiem el dia abans de Sant Joan un ritual. Anàvem a collir herbes i flors remeieres les posàvem en un vol i les deixàvem damunt de la taula de la cuina. Desprès anàvem al darrera la casa on teníem un pati i enceníem un foc , al voltant del foc menjàvem coca i quan tot estava ben apagat i ni una guspira ni un petard es podia escapar entravem dins la casa. A sobre la taula, la mateixa que hi havíem deixat el vol amb les herbes i trobàvem uns gelats.

Tot això es màgia deia la meva dona i somreia . Es nit de fades , es un present de les fades per haver sigut bons nens. Els mes fills obrien uns ulls blaus grandiosos i es menjaven el gelat.

Mes els nostres fills van créixer, la màgia que envoltava tota la seva vida es va anar apagant de mica en mica, a mesura que els anys passaven, ja no creien en les histories de fades de la seva mare. Van créixer, van estudiar i varen formar una família. Ara que per fi també son pares i se que per Sant Joan vindran a casa com sempre, he parlat amb la meva dona. Ja va siguent hora de que tornin les fades . Si ha dit , aquest any farem el ritual crec que la Jana i el Pol als seus dos i tres anys
ja son prou grans per menjar gelat de les fades. I m’ha somrigut picarolejan com sempre fa. Se que les fades per altre cop tornaran a casa nostre,Sera com tornar a obrir ell mon dels somnis .