Els dies...

Els dies...


Els dies
han anat florint
i com un pom
de farigola
només ha quedat
el seu aroma.


Els llençols
de vegades ja
només són llençols
sense cap transparència
de lluna.


Cada carícia
és un fruit
que ho el collim
o es podrirà
a l'arbre i caurà.


Tres estrelles
ja no fan
un somni,
ni el somni
té la flama
per sempre.


I tot és molt
i molt és poc.


El plor sempre
és crit de vida
o respir de mort.

Camí i drecera
ja no fan un destí.


El sol és penyora
i cada dia torna.


La set no vol
aigua ni vi,
la meva set
s'humiteja
de la rosada.


Novembre
potser és
un mes de massa sants,
oh, i santes.


De vegades penso
que no he madurat
bé el fruit de viure.


Cada flor té el
seu pol·len
i els seus pètals
i amb un acte
d'amor natural
ho entregaran
tot al vent...


Jo també vull ser
amb el vent...



Una mà només vol
una altre mà,
o ser bressol.


Escric en silenci
en paper de silenci
i tinta de silenci,
si mot i paraula
es compenetren
ja faran el crit...


Temps, ai! la riquesa
del temps...


onatge