Els deu comportaments paradoxals del químic sintètic

Un relat de: Lluís Pagès
El químic transforma la matèria; generalment, la matèria no col•labora, i això fa que sigui una tasca tediosa, enutjosa i perillosa.
Però el químic segueix transformant.

Quan vol publicar un resultat reeixit, els revisors de l’article científic sempre li buscaran les pessigolles.
Ja pensa en el següent que enviarà quan rellegeix, cofoi, el manuscrit finalment acceptat.

Es desviu per entregar a temps quantitat de producte amb activitat prometedora, amb llargues jornades de bullidera que fa possible la reacció química i permet el següent pas sintètic.
Se sent orgullós de saber sintetitzar molècules actives.

La química que avui surt, demà podria deixar de funcionar sense donar explicacions (el món és ple de desagraïts).
Però persevera en fer química factible.

Metòdiques reproduïbles el fan vulnerable a la competència, sempre amatent a xafar-li la guitarra publicant abans que ell la feina en la que ha invertit una pila de temps.
No obstant, gaudeix fent realitat el que dissenya i descrivint-ho fil per randa a la comunitat especialitzada.

La ruta sintètica més agosarada pot ser criticada pel col•lega més pusil•lànime (l’enveja és el pecat capital de qui es creu ungit pels déus inspiradors de ciència).
No hi ha com descobrir l’accés a un nou compost químic: de l’estructura dibuixada sobre el paper al polsim dins el pot, o com sentir-se enlairant-se cap al Cel.

Prova un munt d’alternatives sintètiques, però a les reunions exposa només la química que ha sortit.
Qui no ha fet mai provatures al laboratori a la quieta, altrament dites “submarins”? Ajuda les molècules a que es trobin, i elles t’ajudaran.

La molècula que li ha costat tant de sintetitzar pot quedar en l’oblit si no assoleix les propietats desitjades.
Pocs plaers són equiparables a reptar la natura tot imitant-la, i assolir els reptes plantejats.

Si facilita que les substàncies reaccionin, sovint obté un grapat de subproductes inesperats, oliosos, negres i pudents; toca tirar de vocació si no vol penjar els hàbits.
Per pujar l’autoestima, no hi ha com aconseguir isolar el compost desitjat amb un rendiment i puresa excel•lents.

El químic és un bufanúvols de marca: somia en una química verda, escalable i barata, però la realitat és una altra i, reacció sí, reacció també, el fa arrossegar-se per terra.
Però el químic sintètic és tossut com una banya de marrà i insistirà fins a fer realitat el somni.

Comentaris

  • Jugar a ésser Déus[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 18-04-2017 | Valoració: 10



    Si bé la història de la química cal cercarla en el moment que l'home comença a dominar el foc i en consequència el seu aprofitament en la fabricació i utilització d'estris i elaboració sustàncies. No és fins els temps moderns en que la química ha assolit un protagonisme de primera magnitut en les nostres vides. L'envestigació en aquest camp, sempre i quan es faci amb seny i amor, pot comportar millores en la confottabilitat de la societat. Però utilitzada de forma inhumana i amb només fins econòmics pot dur.-nos a la destrucció del planeta. Aquest escrit teu és molt realista i té un valor incalculable, perquè dona la visió del factor "químic" des de un punt de vista personal, viscut i sentit alhora. Sí!, estudiem-la, sí! investiguem-la. Però, alerta! sempre amb respecte i humilitat i no pas volguen jugar a ésser Déus.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

138 Relats

140 Comentaris

112837 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.