ELS CABELLS VERMELLS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Va néixer el dia de Nadal. Va ser la tercera filla de la Consol i el Manel. Al mirar-la per primera vegada tothom es va fixar que era diferent als seus dos germans, tenia els cabells vermells. Els seus pares i germans els tenien de color castany al igual que els ulls. La nena en un moment que els va obrir varen comprovar que els tenia de un verd mes verd que les arracades de maragdes de la seva mare.

A qui es deu semblar, es varen preguntar. La seva avia paterna l’ha va mirar i va dir.Es com la seva avia, la vaig veure solsament poques hores, mes us asseguro que es ben be igual. Tots la van mirar perquè varen recordar que ella no era la mare biològica d’en Manel, mes ella el va adoptar i a tots els efectes era la seva mare.

La mare de la Consol es va dirigir a la seva consogre i li va preguntar. Eren jueus oi els pares d’en Manel. Si ,va respondre mai oblidaré aquell dia de Desembre de l’any 1942. Al nostre mas a Oceja a la Cerdanya a vegades veiem gent escapar-se dels alemanys. Mes aquell dia varem sentir dos trets no gaire llunyans. El meu home va dir aniria a veure que havia passat, segur que alguna patrulla hauria trobat algú i hauria disparat. Al cap de una bona estona va tornar. Als braços portava la mare d’en Manel,era una noia jove . Estava mal ferida i perdia molta sang, a mes estava embarassada.El meu home em va explicar que un noi jove estava mort i al costat va trobar la noia que encara alenava, els devien deixar per morts. Vaig enviar a buscar el metge del poble almes gran dels nostres fills i la varem portar al llit. El metge no li va poder salvar la vida, mes si que va tenir temps de donar a llum al seu fill. M’entres murmurava en una llengua estranya que el metge va dir potser era polonès, uns documents que portaven asobre els fugitius ho va corroborar. Crec que la dona abans de morir va veure el seu fill mes no estic segura, estava massa malament i va morir al cap de poc.

El meu home va anar a recollir el noi mort amb el carro i el va portar al cementiri.
El fuster del poble va confeccionar dos baguls , els varem enterrar a la nostre tomba, no hi havia cap mossèn. Ho varem fer els de casa i veïns. . El noi era morè , mes la dona tenia la pell blanca i pigallada, tenia uns bonics cabells vermells que portava recollits en una molt llarga trena, era molt jove i bonica. Jo vaig plorar per ells. Massa joves per morir. No els coneixia però em van fer molta pena.

El metge ens va preguntar que en faríem del nen. Jo el vaig agafar ben fort i vaig dir.Ja es el meu fill, el vull ,allà on hi mengen dos i mengen tres. Va ser inscrit com a fill nostre i així ha set i serà sempre, el nostre fill. Va créixer es va fer gran, desprès en aquell ball de Festa Major va conèixer la teva filla i fins avui, tot ha anat be aquí alLluçanès oi ?. Heu tingut un bon gendre no ?

Si va contestar la mare de la Consol. Mes aquesta nena que ha nascut un dia de
Nadal, es el regal mes bonic que mai ningú ens ha fet.

Et volia donar una cosa. Va obrir un paquetet que portava dins la butxaca, es per
si era nena. Li va mostrar unes arracades de perles i un medalló d’or amb un nom escrit.El portava la seva avia al igual que les arracades. Les he guardat per si era nena, el cor m’ho deia. Al medalló diu Katrine, que deu volgué dir Caterina.

Doncs anem va dir la mare de la Consol, tenim de donar-ho als nostres fills,
ells estaran contents de guardar-ho per quan sigui gran. I per descomptat li tenim de
posar per nom Caterina . I serà gran es farà bonica , portarà una trena vermella a les espatlles com la seva avia i tindrà millor destí. Si aquest es el millor regal de Nadal que podiem tenir.



Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 25-03-2016 | Valoració: 10

    Quin relat tant bell , és preciós m' agrada molt

  • publicat.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 17-11-2015 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1162

    Gràcies.

    Esperem més històries.

  • Fas primer ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 17-11-2015 | Valoració: 10

    ... un retrat de la Postguerra durant la Segona Guerra Mundial que enrabia el cor per trobar-se amb la Caterina, i tantes Caterines i d'altres n'hi va haver que foren l'esperança per a la gent que havia perdut molts anys entre malvivències i adversitats tan difícils de superar... m'ha agradat molt de poder llegir aquest relat.


    Sergi : )

  • Moltes gràcies, ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 17-11-2015

    ... Montse, per comentar-me el TRAIDOR QUI ÉS SINCER 2, i em fa molta il.lusió que em diguis que t'agrada com verso!


    Sergi : )

  • Ens interessa el teu conte.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 16-11-2015 | Valoració: 10

    Ens ho envies a la tribuna@guimera.info ?.

    Ho penjarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies.

  • I a mi també[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 13-11-2015 | Valoració: 10

    També m'agrada el teu relat. Gràcies per llegir i comentar el meu. Una abraçada. Seguiré llegint-te. Saps que sempre m'arriben molt les teues històries.

  • Un nou dubte...[Ofensiu]
    brins | 13-11-2015 | Valoració: 10

    A cada relat que et llegeixo em faig la mateixa pregunta: " Són verídics tots aquests relats que ens escriu la Montserrat?" I la resposta que jo mateixa em faig sempre és, també, la mateixa: " No hi fa res, si són verídics o no, tots tenen molt de caliu i tots m'agraden".

    Pilar

  • Eloi Miró | 13-11-2015 | Valoració: 10

    Una història trista, però bonica. Pel que m’ha semblat, és un relat real, es així?

    Aquest tipus d’històries són les que més m’emocionen i més ganes em fan de seguir llegint! Gràcies per fer-me gaudir amb aquesta historieta.

    Una abraçada molt gran

    Francesc E

  • Eloi Miró | 13-11-2015 | Valoració: 10

    Una història trista, però bonica. Pel que m’ha semblat, és un relat real, es així?

    Aquest tipus d’històries són les que més m’emocionen i més ganes em fan de seguir llegint! Gràcies per fer-me gaudir amb aquesta historieta.

    Una abraçada molt gran

    Francesc E

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.