Ella et necessitava

Ella et volia donar tot,
però no ho tenia,
ella volia fer-te riure,
però no sabia.

La vas deixar volar,
fins que els teus ulls,
van rebentar a plorar,
llàgrimes de sucre.

Vas volar rodejant la lluna,
amb ella,
li vas demanar que no s'anés mai,
i ella et va respondre que et cuidaria.

A poc a poc, quan tu dormies,
ella et mirava,
ella et parlava,
ella et protegia.

I la vas deixar volar,
la vas deixar escapar,
però en el fons ella sabia,
que això tenia que arribar.

Coneixo a aquesta noia,
ningú la coneix millor,
te'n recordes de qui era?
doncs aquesta noia sóc jo.