El vent sacseja un màstil anomenat ànsia

Un relat de: Alexandre Planas

El vent sacseja un màstil anomenat ànsia.
La lluna apuntala el fons incòlume.
Allà, els fets:
allò pel qual se'm pren i pel qual
hauré de respondre.
Allà, també, els que sense distingir escanyen
i que, imbuïts d'orgull,
han de satisfer la vanitat
dels que els interpreten.

Comentaris

  • MmM...[Ofensiu]
    AnNna | 12-11-2004 | Valoració: 8

    Hola Alexandre.
    No sé per què estic comentant un poema que no entenc. Sovint em costa agafar-los, interpretar-los. Però bé, tothom escriu el que li sembla i vol dir una cosa o una altra al dir les seves paraules.
    No podia ser que no hi hagués cap comentari, doncs aquí tens el meu.
    Petons.
    Annna.