El que sóc i el que valc

He de saber el que sóc
i omplir-ho del que valc
i tenir-ho parat i menjar-m'ho
i aleshores recomençar
sense tebiesa, resolt.
En els primers glops
i els primers calfreds
desfer la consistència,
abolir el pensament.
I amb les últimes molles
fer desaparèixer
el cor usual i previsible,
la por i el desig,
qualsevol empescada vana
i la pesada carcassa.
I devorat, tot -el que sóc
i el que valc-,
irremissiblement vomitar-ho.