Harmonia

Un relat de: Alexandre Planas

Hi ha, compensadora, una harmonia.
¿On s'emmagatzemen les desgràcies?
¿Què se'n fa de les suspicàcies?
¿S'escolen, l'equitat, La bonhomia?

Una il·lusió, avui, se m'ha atorgat.
Abrivat, recolliré les angoixes
les plantaré perquè floreixin, toixes.
Ara viuré com un pertorbat.

A la motxilla portaré les eines:
paraules, persones, febleses,
l'honestedat viable, petiteses.
El que necessito, amb prou feines.

Ja estic preparat: vull morir.
Pedalaré amb la convicció
de l'antílop que no té opció.
I també vull viure. No desistir.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer