Història

Un relat de: Alexandre Planas

Cada esdeveniment insignificant
que es produeix entre tu i jo
l'inscric en aquesta història:
dies d'absència que jo salvava
amb l'amor que m'encarregares.
Quan vas tornar ja era un estrany.
Tú també i les vèrtebres em cruixiren.
Havia comptat estrelles. La solitud
em calmava. Vàrem robar una nit
acompanyats pel diable,
estudiant com retrobar-nos.
Passats cinc dies vam fer l'amor
en el llit del migdia, sense contemplacions.
Pelegrinàrem pel llac, perduts, sense camí.
Un dia, però, el vint i tres,
vam pujar al terrat d'una casa nova
i el món es veia des d'un periscopi.
Ja havíem deslligat el nus:
Vam tornar a fer l'amor,
aquesta vegada a mitjanit.
No ho vaig distingir del somni
i al matí cavalcàrem damunt les bicis
i ens perseguia un núvol. Després,
tinc apuntat que ens distanciàrem.
Vam menjar, vam passejar,
vam dormir com a enzes.
Ja només recordo
que desitjava banyar-me,
somicar, arrebossar-me.
El mirall certifica que devallo.
A la platja els meus ulls
eren boies malaltisses.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer