El Torcal d'Antequera

Un relat de: joandemataro

A dalt de tot de la serra,
on el cim és molt més baix ,
és quan pugen les parpelles,
sorpreses, en veure un planeta
amb pedres gegants aplanades
que juguen a fer equilibris
impossibles d'aguantar.

Llaminera, la nuvolada
arrodoneix el rocam,
i llepant-lo el va consumint.
Mentres la muntanya, amarada,
farta de l'espessa boira
plora llàgrimes tan llargues
que li estoven les entranyes.

I la serra esquerdada,
Deserta per culpa del sol,
enlluerna al visitant
que frisa per trobar una ombra
entre els canals de la pedra
que vol fer la migdiada.

Per veure algun moviment
cal esperar a la vesprada,
quan la natura desperta
la fam dels depredadors…
Llei de vida o llei de mort,
per sobreviure o morir.

I quan la llum escampa,
i el firmament s'il.lumina
i són tan a prop les estrelles,
que es toquen allargant la mà…

I els sentits del visitant
a poc a poc es desvetllen
mentre la lluna, riallera,
abraçant-te per darrere
et llepa el clatell amb la llum.

Pessigolles en riuada
et recorren l'espinada
i a l'infinit t'arrosseguen
i l'ànima aclaparada,
amb l'emoció, s'acalora
a la fredor de la nit.

Photobucket

Comentaris

  • Bona aquarel·la![Ofensiu]
    Siset Devesa | 24-08-2010 | Valoració: 10

    Bona panoràmica d'un paisatge -que no conec pas- però que deu ser interessantíssim de visitar. Andalusía és tan a la vora i tan lluny...

  • Versos provocadors[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-08-2010

    Després d'un temps de llunyania física i desconnexió, aprofito uns minuts de connexió en mig de les vacances i descobreixo pel teu darrer comentari que vas guanyar un RPV: enhorabona, amic Joan!

    Evidentment, he perdut l'oportunitat de participar-hi, però he tingut una gran alegria en saber-ho.
    Crec, a partir del què t'he llegit, que poses molta il·lusió i molta vida en els versos que crees; estic segura, doncs, que la teva victòria va ser merescuda!
    Com a organitzador, veig que vas triar un quadre molt suggeridor, i molt especial per a mi. A partir d'aquesta " Noia a la finestra" de Salvador Dalí vaig escriure, ja fa un cert temps, un relat en prosa per a participar en un Repte en prosa, el que ara anomenem "Clàssic" al fòrum, del qual va resultar guanyador i que em permeto oferir-te: Finestra d'anada i tornada.

    Pel que fa al teu darrer poema, aquest que he descobert avui, llegit i rellegit amb plaer, crec que fa un bon retrat del lloc i de les sensacions que et provoca: realment, provoques amb els teus versos el desig d'anar-hi a visitar-ho!

    T'envio una abraçada de les que fan pessigolles,
    Unaquimera

  • val la pena[Ofensiu]
    joandemataro | 12-08-2010

    visitar andalusia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

418 Relats

2061 Comentaris

230697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan