EL tacte inesperat.

Un relat de: Toni Mitjanit

Si és un joc, no hi sé jugar.
Si és un somni, vull despertar.
I si és realitat, fugiré.

Ets una gavina que juga amb les bufades del vent.
Sé que només podré contemplar-te des del terra,
sols jugar amb les ombres que dibuixes
sobre els prats verds de blat novell.

Voldria deixar de ser un moix clapat, que observa des dels terrats
com converteixes en passarel·la un passeig pel carrer.
Veient que només el cel estàtic, fixat per una xinxeta,
és inert al ball seductor del teu perfecte esquelet.

El dia que rebi una aclucada d'ull
serà per mi un tacte inesperat,
desmuntant tots els plans de l'abecedari,
tirant avall un miratge idealitzat.

Comentaris

  • Curt però intens...[Ofensiu]
    Nicephore | 15-11-2006 | Valoració: 8

    M'encanta la primera estrofa:

    "Si és un joc, no hi sé jugar.
    Si és un somni, vull despertar.
    I si és realitat, fugiré."

    Plasma perfectament el temor a allò desconegut, a allò que no és a l'abast de les regles que fins a a quell moment un ha seguit.

l´Autor

Foto de perfil de Toni Mitjanit

Toni Mitjanit

29 Relats

25 Comentaris

29788 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Vaig néixer la tardor del 77 a una illa (Mallorca) i això, sense cap mena de dubte, marca.

"No conceb cap horitzó
sense un matís de blau,
cap vent sense aroma a sal,
ni cap soroll sense remor de mar"

De petit no vaig tenir especial esment a la poesia. I ara de gran no recordo perquè vaig començar a escriure. Només puc dir que ara escric com aleno, mastego o somnio… sense parar esment al perquè, sols gaudint del fet que entre estrofes m'ajuda a conèixer-me a fons.

Escric d'allò que m'envolta i no em llisca, d'allò que parpelleja i no em cega… d'allò que no m'és soluble dins tantes finestres obertes. Tan me fa escriure d'un atac de singlot com del meu primer amor, del meu vell sofà o d'una fogosa nit d'estiu… El subjecte em dicta.


Per contactar amb jo:

* Email:

toni_mitjanit@hotmail.com

* Web:

www.capsadetrons.com