El suau rumor de les hores

Mantindré les mans al voltant dels meus ulls,
no vull que es mullin les meves galtes,
amb el meu plorar,
i menys vull, que tu em vegis.

Recordaré, dolçament sentin-te,
la blavor d'un cel de maig,
la verdor dels dies sense ombra,
al teu costat.

I ploraré,
i irremediablement, toranaré a plorar,
i ja no em qudaràn més moments,
que recordar.

Sento haver caminat sempre,
darrera uns passos que mai no em miràren,
com jo creia...
els teus.

Sento tan haver abraçat els teus braços,
haver besat els teus petons,
haver sentit el suau rumor,
de les hores.