El segon Gènesi

Un relat de: Spy
Aquest matí hi ha hagut una batussa terrible entre els animals a coberta. Noé s'ha posat a plorar i ja no ha pogut parar. Porten massa temps sense veure terra. On hi havia costa només hi ha aigua. Quin càstig tan cruel a la supèrbia de la Humanitat. Quan ha tornat el colom blanc, en lloc d'una fulla d'olivera portava al bec un tap de plàstic.
A la vora del timó, una mare mira de protegir el seu nadó plorós del soroll eixordador que arriba del cel, cantant a cau d'orella: “Noé Thunberg, nascut al mar, protegiràs la Terra...”. Desafiant, aixeca la vista cap a l’enorme helicòpter de rescat des d'on brama el megàfon: “Greta, per fi us hem trobat. Esteu salvats". Ella nega amb el cap i abraça el nen amb més força. Sap que aquell monstre mecànic, i tants altres com ell, els allunyen de qualsevol salvació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: