L'amant passatger

Un relat de: Spy
L'Alba m’havia vestit i desvestit més de cent vegades aquells mesos tot sortint de l'hivern. A vegades amb parsimònia, d’altres frenèticament. M’ho havia fet a la línia verda, a la blava, durant els transbordaments i fins i tot a l’escala mecànica. Recordo un dia que ens van interrompre uns treballadors del metro en plena introducció, enfilant ja cap el nus i poc abans del desenllaç. Esverada, ella va esgrimir la T-usual mentre mirava de tapar-me les parts amb la carpeta de l'UAB. Sempre m’amagava gelosa, esperant per compartir-me només quan li hagués proporcionat una satisfacció total.

Asseguda a l’andana o en un seient del vagó, recollia miquetes de vides imaginàries per alimentar-me: Fragments de converses, o mirades que parlaven en silenci. I de sobte, l’espurna que la portava a agafar-me, obrir-me, tocar-me i deixar-se anar. En acabar em mirava com si ens acabéssim de conèixer. Dubtava (sempre dubtava) de si era prou bo i de si estava a l’alçada. - Quina alçada? em preguntava jo frustrat,
cansat de l’esforç d’intentar seduir-la a ella i només a ella. En alguns recorreguts m’escapçava de cop parts a les que jo ja m’havia acostumat i que considerava sensuals i elegants. D’altres en canvi es saltava la parada perquè no podia deixar d’omplir-me i de buidar-se.

Però s’apropava la data límit i m’hauria de deixar anar. Quan m’entregués ja no seria seu. Tothom em veuria a la fi, i ella ja no podria tocar-me ni una coma. Aquella idea no li feia gens de gràcia.

Va ser aleshores que em va descobrir l'Ariadna. La germana gran de l'Alba sabia com desbloquejar-li el mòbil i em va fer seu en un intens trajecte del V21 entre Avinguda Gaudí i Vila Olímpica. Cada espai i cada caràcter me'ls van recórrer els seus dits madurs i experts. Les setmanes següents, en les estones al bus tornant de la feina, em va fer créixer i em va completar entre sospirs de goig. El teclat tàctil era la pell nua on explorava tots els meus racons. En una de tantes escomeses, una tarda de diumenge en el telefèric, un passatger encuriosit se la va quedar mirant des del seient del davant. Ella es mossegava el llavi amb les galtes enceses. El noi, amb ulleres d’intel·lectual, pòmuls marcats i barba de tres dies, li va fer un gest de complicitat al sentir-se també amb la catenària pujada de pur i desfermat amor per
la literatura. Ella, amb una aclucada d'ull, va decidir deixar-lo entrar en forma d'aquestes paraules que acabeu de llegir. Algun temps després, sentint-se ja en un punt sense retorn, l’Ariadna va consumar la traïció a la seva germana desant-me a la web de Relats en Català, amb un simple clic com a comiat.

Així que aquí em teniu. Soc en part el relat inacabat de l’Alba, el seu primer amant secret, nascut sota terra a la xarxa de metro. Però també sóc el fruit infidel de la luxúria de l’Ariadna, que sentint-se culpable m'ha amagat en aquesta teranyina d’històries. No llegiu ben bé una confessió, ja que els noms són inventats en un intent de que l'Alba no ens enxampi. Encara i així, conservo l'esperança de que en algun viatge de lectura encuriosida reconegui el desig que em va crear i em rescati per tornar amb ella als plaers del transport públic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: