L'última carta

Un relat de: Spy
Pel soroll dels motors, devia ser un mercant de gran tonatge. De nit i amb la boira tan espessa, passaria de llarg sense veure la diminuta bassa. No li quedaven bengales i cridar seria inútil. Només tindria una oportunitat. Mig minut, potser menys, per jugar l’última carta.

Amb l'encenedor a la mà, es va acomiadar del que havia estat el seu mon aquelles sis setmanes d'infern: El dipòsit de pluja ja sec, l’esquifida vela de plàstic, la xarxa de pescar i el diari on havia vessat llàgrimes i esperances. Tot es va consumir en una flamarada que el va fer saltar a l'aigua en cremar-se també el bot pneumàtic.

Surant entre les onades només li quedava escoltar, veient el foc apagar-se lentament. Van passar 47 segons eterns, comptats amb veu tremolosa, abans de sentir els tres udols llargs de sirena que alertaven a la tripulació: Home a l'aigua.

Comentaris

  • Espetecs[Ofensiu]
    kefas | 30-09-2020


    No hi puc fer-hi res.
    No sé nedar i el pensament d'una persona dins d'aigues profundes m'angunieja.
    Jo no ho hauria fet això, però el teu protagonista deu ser de Sabadell, on tothom sap nedar i, a més, des de la primera crisi del tèxtil estan acostumats a anar amb l'aigua al coll.
    Gràcies per salvar-lo

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: