El romanç del semàfor i el colom.

Un relat de: Espiral
El colom estava trist
es mirava als aparadors de la ciutat
i es veia lleig, gris i gros.
Ni tan sols sabia cantar;
era el desastre de totes les aus.
Els altres coloms l’ignoraven,
per boig, per antipàtic, per rar.
Sort d'alguns humans
que li tiraven molles, per caritat.

El colom se sentia molt trist i molt sol,
pobre colom.
Era estiu a la ciutat d’asfalt i formigó
i buscava deseperat l’ombra d’un arbre
però confongué el verd de les fulles
i s'assegué sobre un semàfor.
El semàfor també estava trist
Incomprès, avorrit de la seva rutina,
Compartiren les penes i es feren amics.

Amb el temps nasqué un romanç...
dia i nit s’estimaren els amants!
El colom li recitava cançons en un xiuxiueig
i el semàfor es posava vermell
Amb el temps nasqué un romanç,
un romanç color verd esperança
un romanç color roig passió;
el romanç del semàfor i el colom.

Comentaris

  • una parella d'allò més...[Ofensiu]
    melimató | 14-06-2012

    ...original! Quan tingui fills els hi recitaré aquest poema!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

154 Comentaris

26045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/