El ritual del te

Un relat de: nani

Asseguts a la gespa,
davant per davant,
tansols ens separen
dues tasses de te

El sol ens abraça,
el verd ens sustenta,
fumejant calentes
dues tasses de te

La resta del món perd tota importància,
ens mirem fixement sense vacil·lar.
El mur que ens separa: el tè i les tasses
Tots dos sols, mirant-nos, asseguts, callant.

Ens prenem a cullerades la beguda preciosa,
a cullerades el mur es va fonent.
I a poc a poc, sense pressa, cullerada a cullerada,
assaborim el moment; màgia creixent!

Assaborim el moment de beguda cremosa
que em penetra el cos tornan-me'l de mel
i per fi m'acosta a tu, a poc a poc, sense cap pressa
amiga desitjada … companya de te.

Comentaris

  • Te i haikús[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 14-11-2005


    Hola, nani.

    T'agraeixo el comentari a Haikús. Tens raó quant a la mètrica. Aquests eren haikús que vaig escriure vigilant més la temàtica que la mètrica, per això no la respecten gaire. A Haikús II ja vaig respectar la mètrica tradicional, tot i que trobo que els temes van perdre una mica d'espontaneitat.

    Respecte al teu Ritual del Te, t'haig de dir que l'he trobat ben estructurat i amb una consciènica del temps que passa, lent, a l'espera d'un esdeveniment posterior que s'assaborirà més que el propi te: és un tempo molt ben aconseguit.

    La única pega és que hi ha estrofes on trenques el ritme, potser per un excès de sil.labes, i crees arestes en la lectura, cosa que va una mica en detriment de la resta del conjunt.

    De totes maneres, t'haig de felicitar pel tema escollit i per les figures que fan transcórrer el temps.

    Gràcies i ens seguim comentant.

    Sergi.

  • Ei nani![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 14-09-2005 | Valoració: 8

    No diguis això, el poema està bé. No entenc perquè el volies despenjar. A vegades passa que agafem mania a alguna cosa que hem escrit i, pel que sigui, ens agafen ganes de no llegir-ho mai més, però aqust poema no és cap cacona lligada amb un cordill.

    No et preocupis per l'estructura; jo sóc una gran defensora de la rima lliure i l'estructura lliure. Mai conto les síl·labes ni penso paraules per rimar entre elles. Les coses surten com surten. I aquest poema a mí m'agrada. El trobo diferent, original. El fet que apareguin tasses de te li dóna un aire de caliu i complicitat.

    No t'avergonyeixis, que és bo. De veritat.

    I perquè t'ho creguis més, et regalo un barret dels meus. Ple de te, és clar....

    Una abraçada.

    Salz.

  • Un xerrupet de te al matí... va bé !.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 29-08-2005 | Valoració: 9

    Continua, que tens imaginació.
    Un petonet.

  • doncs a mi, m'agrada![Ofensiu]
    estrangera | 29-08-2005 | Valoració: 10

    nani, gràcies pel teu comentari amable i cmprensiu.

    A mi el teu relat m'ha agradat, segeuixes el fil amb un encert notable. D'una cosa simple en fas un dibuix magistral.

    M'agraden molt els relats que, partint d'unes premises aparentment senzilles, condueixen al lector al lloc on ell vol. Fen que s'assegui i prengui una tassa de cafè amb ell, entrant, compartint l'atmosfera que ha creat.

    Felicitats nani, vals un potosí!!

  • Per favor, no m'ho tingueu en compte...[Ofensiu]
    nani | 27-08-2005


    No has fer mai un escrit i, uns dies més tard, has descobert que més que un escrit era una cacona lligada amb un cordill?
    Doncs això penso del meu poema, més o menys:

    no té ritme
    està mal estructurat
    metàfores xungues
    i a més a més, força cursi.

    Per favor, no m'ho tingueu en compte.

    No he sabut "despenjar-lo" de la web...
    així que feu, per favor, com si qui no l'ha vist.

    D'altres poemes n'estic més.

    salut ;)
    NANI (autor)

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: