"avui he tingut un somni", presentat al REPTE XII del fòrum (modificat lleugerament)

Un relat de: nani

Assegut en una terrassa, compartia unes cerveses amb uns amics. Parlaven alemany, i com que d'alemany no en sé, estava atrafegat llegint els subtítols. Un d'ells va citar Nietzsche: "Déu ha mort". El cel es va enfosquir. La pluja esdevingué tempesta i les gotes d'aigua, bolígrafs assassins de punta enverinada. Al final del carrer s'il·luminà una silueta immune a la pluja de bolígrafs assassins -desviaven la seva trajectòria per no impactar-la-, una silueta de persona humana, vegetariana i amb bigotis de gat. Digué, en postura de superheroi: "Jo sóc Déu". M'he despertat tot suat.

- El seu cas és molt clar: té pànic de l'alçament Nazi. M'explicaré: la silueta era Hitler, ridiculitzant-ne el bigoti; els bolígrafs assassins simbolitzen la il·lustració, causa del nazisme; la cervesa és el malestar ciutadà.

- Que bé que l'hagi vingut a veure, doctor! Em pensava que tindria relació amb la meva dona, que s'entén amb un alemany, que és vegetariana i també molt finolis, sap? A més, anit va deixar-me al llit el meu gat mort d'una apunyalada de bolígraf. Va al·legar defensa pròpia: el gat intentava llepar-li el peu mentre ella gaudia d'una cervesa. Sempre em tranquil·litza, doctor.

Comentaris

  • Ja et vaig donar la meva opinió en el seu moment...[Ofensiu]
    qwark | 19-09-2005

    ... I Me n'alegro que hagis seguit el meu consell i hagis publicat aquesta petita joia de l'humor irònic.

    Tens habilitat per convertir idees originals en històries divertides. Aquesta en concret, la catalogaria en el grup d'aquelles que "fan gràcia perquè són veritat".

    M'agrada que provis coses noves, que arrisquis i que, de tant en tant, ens deixis una porta entreoberta a aquests universos tan personals.

  • marc (joan petit) | 14-09-2005

    He rigut, nani.

    No sé si s'havia de riure, però m'ha sortit de manera espontània.
    La veritat, acostumo a llegir tots els que ens anem presentant als diferents reptes, però no recordava el relat, que trobo molt divertit.

    El paràgraf final, ple d'animalades. La normalitat que empra el protagonista quan exposa el que li ha passat. La sèrie d'animalades...

    Tot plegat ho he trobat molt irònic (o potser cínic?)

    Fins aviat...

    Marc.