Créixer

Un relat de: nani

-Créixer-

Un cop fet el primer pas
no em puc estar de mirar enrere
i em sorprèn la flaire de la infància preciosa i propera.
Per què marxo d'aquest cau tan feliç?

Acoto el cap.
Què m'espera?
No ho sé del cert,
i això m'esgarrifa.

...

Però miro endavant
i tot em meravella,
tantes coses noves m'esperen:
camins per descobrir,
sensacions per viure,
companys de camí...
M'emborratxo de vida.

I flairo les aventures que m'esperen
I anhelo el viatge que començo
I el clar horitzó em crida
M'hi llanço de cap;
Vull esprémer la vida!

Comentaris

  • m'agrada...[Ofensiu]
    bilbo_saquet | 02-11-2005


    m'ha agradat força, la veritat
    t'agrada Martí i Pol?
    el llegeixes?

    salvant les distàncies,
    m'ha semblat veure'n un estil proper...

    la qual cosa sempre és bona.
    Que gran que és Martí i Pol!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: