Amor, Màgia, Sexe, Mort... una mica de tot.

Un relat de: nani

Un petó abans d'embarcar-nos al vaixell que ens portarà a les vacances tant esperades, unes vacances per a nosaltres dos sols, tranquils... amb temps per a estimar-nos i mimar-nos i estar l'un per l'altre i desitjar-nos... i desitjar-nos i desitjar i somiar i riure i gaudir, i conèixer...

Em sento afortunat per tenir-te al meu costat, per poder-te agafar de la mà, per poder-te tan sols mirar... per tenir-te a prop, però sobretot, per poder-te estimar i que tu m'estimis.
Estic tant rebé amb tu... des que estic amb tu que el sol brilla més, els colors són més intensos i la vida més feliç. Des que estic amb tu la nit és més estrellada, la foscor és acollidora i la mort ja no em fa por.

Agafem el vaixell i anem, per primer cop, de viatge els dos junts. Anem a Castelldefels. Tu no saps ben bé el per què; jo he insistit molt, tu has cedit sense preguntar.
Somio en contemplar-te: només el fet de poder mirar-te ja em remou les entranyes i m'emborratxa d'amor. Quan t'ho dic sempre rius, llavors ens mirem... ens observem, ens contemplem. La màgia creix entre ambdós en aquest moment i, amb un suau moviment, ajuntem les mans. Una esgarrifança corre pel meu cos -quina pell més fina que tens!- i l'altra mà acariciant-te els cabells. Les nostres cares s'acosten al ritme de l'agulla horària, sense cap pressa... i quin gaudir el moment que saps que l'amor és recíproc i estimes i et sents estimat i tens ganes de fer el boig i cridar el que surt del cor, però... estem callats, l'un davant de l'altre, mirant-nos. Callats. Apropant-nos. Lentament. Ens mirem als ulls... els teus ulls em captiven, em fan emborratxar i, borratxo dels teus ulls, continuo mirant-te la cara i els llavis. Estem a tocar, però no ens toquem; sento el teu alè a la meva cara. Ens hem parat a un dit l'un de l'altre i assaborim el moment màgic que culminarà amb el petó tendre d'ulls tancats que, sense saber ben bé com (en quin moment s'han trobat?) esdevé quan els nostres llavis s'uneixen. Explosió de colors i de sentiments.

Estem arribant a Castelldefels i és el moment d'explicar-te el per què del viatge. Trec una carta amb molta cura: sempre l'he guardada com el tresor més important. Et quedes estranyada. L'observes i la reconeixes, però no dius res. Vols mirar l'escrit, però jo te'n privo. Ara agafo jo la carta i et llegeixo la part important: "estic tant rebé aquí... algun dia tu i jo sols hem de venir, gaudir de Castelldefels, encisar-nos... és el lloc on he començat a estimar-te des de la distància. Algun dia espero poder compartir la llarga platja de Castelldefels amb tu. Seria tant feliç...". Doncs sí. Ja fa més de deu anys d'aquesta carta. I avui, compartirem Castelldefels, i la seva llarga platja, tal i com tu volies.

...

Comença la nit, el cel estrellat, i anem xerrant i ens perdem, mirem les estrelles, ens estirem, anem al mar, juguem amb la sorra, escoltem les ones, ens fem amics de la nit. Surt el sol, fem una cabussada (què bona està l'aigua!) i correm i saltem i juguem i cantem i… tot l'un al costat de l'altre, i ens perdem, però ens és igual, i tot és verd, ple de natura, i blau el cel, i suau el terra, i descalços i sense gaire roba ni res de res, i mengem només fruita, i collim flors, i ens rebolquem per terra, i juguem altre cop i tornem a saltar i cantar i ballar i … ens mirem. I riem. I somriem. I ara només riem amb els ulls, que es troben en mirades creuades, i comencen a brillar, a fer-se grans, grans, grans… i petits… i grans i petits i grans, mentre brillen. Les mans ja fa estona que s'han trobat. Però no: res del que us penseu: la pornografia per després: ara vivim un moment d'infància robat, no ens sentim excitats, ni res, sinó només meravellats, només al·lucinats de la màgia que desprenem, de la curiositat sense fronteres, del poder-ho fer tot sense límit, de menjar-nos el món, de ser feliç amb la natura i al teu costat…
L'apetit sexual, després del joc d'infants, es va despertant, poc a poc, mentre jaiem a la sorra al capvespre. Ens mirem. Ens agafem de les mans. Una mà a la cadera de l'altre i l'altra als cabells, acariciant-te. A poc a poc, com si mai hagués d'arribar, sempre avançant la meitat del camí de manera que mai arribarem al final d'aquest, els llavis es van acostant i els ulls tancats i les respiracions acompassant-se i nosaltres aïllant-nos i el món desapareixent i comencem a flotar, a flairar -quina bona olor fas!- i ens desfem en una explosió en el moment que els llavis es toquen i sento el sabor de la teva saliva, la textura de la teva llengua, tímida, que juga amb la meva…
I t'acaricio els cabells, i el petó és etern, i ens abracem ben fort i descobrim l'estat excitat dels postres cossos als quals donarem satisfacció sense cap temor: sense amagar res ni patir per a res, sense fer res forçat ni amb desgana, sent francs i senzills, i honorables i transparents… res de convencions ni d'hipocresies...

...

Si, amor, sí. Compartirem Castelldefels tal i com tu volies ara fa deu anys. Llavors tot era tan diferent... corríem i jugàvem a la platja, com adolescents que érem. Somiàvem i ens revoltàvem... compartíem llunes plenes i cels estrellats... tantes coses per fer, semblava que ens aniríem a menjar el món. Vivíem en un ‘carpe diem' constant... Ara, tot ha canviat, la Fortuna ens ha separat amb el fil de la seva espasa. Hi ha qui preferirà explicar-ho amb l'atzar. Ara els metges t'han donat poc temps de vida (tan sols tres mesos, però això tu no ho saps) i d'aquí a no molt te n'aniràs per no tornar. Vull que el somni de la nostra adolescència, ara esdevingui realitat. Vull compartir la platja llarga de Castelldefels amb tu tal i com tu volies al escriure'm la primera carta d'amor.
Digues que sí.

Comentaris

  • Una mica de tot per compartir[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 18-09-2005

    Es una pasada!No sabia de la teva existència tal i com te dit al fòrum però aquest relat es precios. Compartir-ho tot amb la persona a la que estimes... avans potse emb quedaria amb la 'mort' però ara... em sembla que emb decanto per la màgia i per l'amor.
    Un petó molt gran.

    Camps de Tristor.

  • em quedo amb la màgia[Ofensiu]
    lila86 | 08-08-2005

    llegint els teus relats se'm desperten preguntes que possiblement mai et faré, però que han fet reflexionar."amor,màgia,sexe,mort"potser, en aquest ordre, algun cop siguin possibles.

  • M'ha entrat[Ofensiu]
    hilderoy | 23-06-2005

    Es un conte molt bonic.M'ho he passat molt bé llegint-ho i està molt ben escrit.No paris d'escriure!

    MARTA

  • romanticisme eteri[Ofensiu]
    qwark | 06-06-2005

    Bé, diria que això del diari ho vaig dir jo sobre el teu relat de l'amic joglar. Ho dic perquè aquest relat no em sembla això sinó més aviat una fantasia que té l'autor amb una noia de la qui està secretament enamorat des de fa temps i amb la que vol culminar una relació d'amor. Aquest final tan romàntic, amb la mort d'ella (com a "love story"), és un deliri de grandesa d'aquest amor (platònic, somniat, etern).

    Està ben escrit en general i la temàtica crec que presenta una bona evolució respecte a "l'amic Joglar".

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    llona | 04-06-2005

    el text m'ha agradat molt, m'agrada el ritme que té i com descrius els sentiments. tot plegat, molt quotidià, com un diari personal.. una confessió. només una petita crítica: el final m'ha semblat una mica brusc, potser forçat.

  • fantàstic.[Ofensiu]
    bernatmetge | 01-06-2005

    Només una paraula:
    fantàstic.

    a partir d'ara et llegiré.

  • m'agrada[Ofensiu]
    ngenis | 31-05-2005 | Valoració: 10

    m'agrada,
    té raò qui comenta que té intrga al principi, però també té tendresa i magia al final.
    m'agrada com explica sense acabar d'explicar ...

  • altre cop, com un fragment de diari[Ofensiu]
    bilbo_saquet | 31-05-2005


    M'ha agradat i per això et dono el meu vot.
    M'ha semblat, com algun altre relat teu, un fragment de diari personal...
    m'agrada aquest tipus d'escriptura.

    Anims que hi ha camí per fer.
    no deixis d'escriure!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: