El renéixer de les cendres

Una mà tancà els ulls que ja no hi veuen.
L'ànima, cap a un lloc harmònic,
vola silenciosa
deixant fortes petjades
i el perfum dels records,
al seu pas.

Allà es retroben velles ombres,
records difosos,
potser ja estranys
amb llàgrimes plenes de innocència,
massa joventut i injustícia,
encara fresques.

Quan la ambició pel demà i el passat
es donguin la mà
igual que la tempesta i el vent,
el renéixer de les cendres
en l'ambient es respirarà.

I serà la llum en les tenebres,
el somriure en la tristesa,
l'aire i el fum,
el tot,
la raó d'existir.