El que queda II - de la meva persona

Un relat de: ones i vent

De nits soc aigua,
que reflecteix la lluna.
De dies soc terra,
animada pel sol.
A vegades el vent
mou la meva sorra
i deixa empremtes
de les teves paraules.

Comentaris

  • Una sèrie nítida.[Ofensiu]
    Jofre | 25-03-2006 | Valoració: 10

    Paral·lelismes preciosos que demostren que, de la teva persona, en queden molts sentiments extraordinaris!

    Nit: Mar...aigua, on s'hi reflecteix la lluna...
    Dia: Terra...sorra, platja, on el vent hi deixa empremta...

    Una abraçada!
    Sort!

  • Una bona...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 09-01-2005 | Valoració: 10

    descripció del record, que segons com bufa el vent torna a aparèixer sense saber per què, i de vegades quan menys l'esperes.
    M'ha agradat molt aquest poema, doncs amb un recipient ben petit, allotja sentiments molt profunds: el que queda de la teva persona.
    Espero que en quedin més coses...

  • el que queda...[Ofensiu]
    aigua de mar | 09-01-2005 | Valoració: 10

    Breu i concís. amb les paraules buscades i combinades per donar-li la vida i l'esperit necessari per a transmetre el sentiment. El teu poema m'ha arribat a l'ànima. El que queda de la persona no són més que restes del que ha estat...
    M'ha agradat molt. Felicitats pel teu català. Perfecte!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ones i vent

ones i vent

22 Relats

64 Comentaris

28738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Ara ja fa molts anys, que estic aquí.
Soc Suïssa i m'agrada el català.
Es un amor des de fa molts anys. Hi anava a classe a la universitat de Basilea, sense saber que algun dia ho feria servir per viure el cada dia, o fins i tot per escriure una poesia. En tot cas perdoneu les meves faltes
gramaticals o d'expressió.