Ones i vent

Fa de la seva nuesa
un mirall
opac
d'alabastre, EL VENT,
desgelant
en lassitud
la nit.

Prou li basta
per obrir camí
un vell traç
incolor
sobre el vidre
per despullar-se
la pell
de l'ànima.

(Vençut el vent bat els ulls de salobre esmaltats...)

Ara sap qui és: EL SAVI
nòmada
que vaga
inútil
dins l'obscur
viarany de cristall,
deixant rastre
de cendra
i pols efímera.

Doncs no anem errades pel que veig!! Moltissimes gracies pels teus dos comentaris que acabo de veure ara!
M'agrada moltissim aquest poema, que a sobre deu ser significatiu al dur el teu nom (precisament avui n'he enviat un a editar on hi surt Quetzcoatl tb!). Te moltissima empenta sense deixar de banda totes les altres cares de l'esfera de la teva vida. Forta i sensible. Felicitats!!

una abraçada i gracies de nou!

m

El teu poema té molta sensibilitat i, a més a més, super ben redactat, expresat i m'ha encantat !!

petons !!

Ho ets una mica tot... Ones i vent. Pots ser-ho tot, i això potser entristeix; però potser també alegra... Potser tot. Pots ser tot.
Crec que el més important és adonar-se'n!

que volia parar-me un moment amb vos. Aquí estic.

Ones i vent és un poema ràpid, amb ritme, i desembolupa fins l'elegància extrema cada un dels versos. I l'acabes amb superlativa exquisitesa. Senzill i tendre, amb molta sensibilitat. Un honor tornar a fruir de vos.

El teu poema, d'una sensibilitat refinada, m'ha fet arribar la salabror marina, l'aire que es respira vora les ones... És bonic veure que algú pot renovar-se i seguir endavant, malgrat la "paràlisi sentimental", amb pas ferm i alegria.
Unes imatges precioses, ones i vent. Et felicito de debò per aquesta bonica mostra de lirisme. I t'animo per tal que encara volis més endalt, tan endalt com puguis!

Una abraçada!