Darrera la columna

D'acord, ara si.

I moltissimes gracies per l'explicacio; ara l'he pogut entendre i pair, treure'n significats propis i fer-me'l una mica meu. Personalment m'ha semblat una manera un xic melangiosa de dir "jo tambe vull formar part del teu espectacle"! Imatges molt, molt boniques.

Encara tinc l'ensurt del teu darrer relat i em sento incapaç d'articular gaires mes paraules.

Be, donar-te les gracies pel comentari a "El bresol d'Era: l'altra cara"; abans de llegir el teu comentari jo m'estava fent una critica constructiva a mi mateixa, i es que crec que aquesta vegada m'he passat una mica en surrealisme, al no posar una introduccio mes aclaridora. Amb els dos relats he intentat descriure un dialeg intern, de consciencia a inconsciencia, o del meu jo a mi (i des de dos estats d'anim diferents); pero potser es un xic massa abstracte.

Una abraçadassa!!

m

D'acord, ara si.

I moltissimes gracies per l'explicacio; ara l'he pogut entendre i pair, treure'n significats propis i fer-me'l una mica meu. Personalment m'ha semblat una manera un xic melangiosa de dir "jo tambe vull formar part del teu espectacle"! Imatges molt, molt boniques.

Encara tinc l'ensurt del teu darrer relat i em sento incapaç d'articular gaires mes paraules.

Be, donar-te les gracies pel comentari a "El bresol d'Era: l'altra cara"; abans de llegir el teu comentari jo m'estava fent una critica constructiva a mi mateixa, i es que crec que aquesta vegada m'he passat una mica en surrealisme, al no posar una introduccio mes aclaridora. Amb els dos relats he intentat descriure un dialeg intern, de consciencia a inconsciencia, o del meu jo a mi (i des de dos estats d'anim diferents); pero potser es un xic massa abstracte.

Una abraçadassa!!

m

Realment una ombra de misteri s'amaga darrera la columna.
Jo en llegeixo la imatge d'una part d'un mateix que fem veure que no tenim, que ens fa por de conèixer, però que en el fons es deixa veure en molt detalls, deixant-se al descobert.
El sentir-la lluny de nosaltres, amagada com una ombra, dóna aquesta sensació de soledat, com si hi manques una peça a la realitat de la nostra vida.
No sé, em sona a recerca de quelcom que només intuïm des de dins del cor.
Misteris, enigmes de nosaltres mateixos que busquem conscient o inconscientment al llarg de tota la vida.
Quin rotllo que t'he fotut, no sé sempre em monto la meva pel·lícula, el que més m'agrada dels poemes és que gairebé sempre se'n poden fer moltes interpretacions. La veritat és que moltes vegades estan a anys llum del que vol dir el que les ha escrit, però navegar entre les possibilitats ho trobo fascinant.
Moltes gràcies per fer l'esforç de escriure en català i d'estimar-lo.

Un petó molt gran!

oh, ets suïssa.t'has adonat qu el teu gentilici porta dieresi i doble s. és maquíssim.
el poema transmet un misteri pausat. jo provaria de fer les frases més llargues per donar-li una mica més de força

O ones i vent s'esta tornant criptica i minimalista, o perdo la facilitat de comprensio...

M"agrada, i sona molt bonic, i misterios. Pero no se gaire be a que et refereixes... i m'agradaria saber-ho!
El mateix em va passar amb els tres somnis i el pecat... que mes o menys entenc independentment, pero no acabo de veure el fil d'unio entre els 4 poemes. Te algun significat que el pecat vagi davant el tercer somni?

Vull alguna pista... siusplau! Al forum, aqui, o al mail, pero no deixis aquesta teva lectora tan perduda!!

Una abraçadassa,

m