EL QUE CORRE LLEPA, EL QUE SEU S´ASSECA

... el teu relat també és original, tenint en compte que ens ofereixes una escena que podria formar part d'una novel.la bucòlica i realista, endevinant o mirant de situar la teva prosa a un temps.


Sergi : )

... Montse, pel comentari al GLANDIÓS 2. És la continuació del GLANDIÓS 1. Ho faig tot ordenat, cada nombre amb el mateix nom és una altra seqüència. I gràcies per dir-me que sóc original!


Sergi : )

Aquest conte ens remonta a una època de penúries econòmiques, de mancança d'allò essencial per viure.El qui corre llepa em recorda una mica la faula de la llebre i la tortuga, però no és ben bé això, no, la faula valora la constància, el gaudir de les pròpies possibilitats sense competir, i al conte ens evoques la necessitat de córrer per compartir amb els altres els aspectes de l'economia més primària.Avui en dia, aquí, és molt diferent, tenim de tot i ens manca allò essencial, que hem perdut, sentit comunitari i ajut al desvalgut, en resum compartir les pinyes i els pinyons, el riure i el plorar, la set i la gana, la salut i la malaltia, la llum i la foscor i així tantes essències del cor de la persona.És un punt de vista; de ben segur que els infants ho veuen diferent...encara hi ha esperança!

Per a gravar-se'l quan s'està inactiu per peresa, per desànim, vés a saber...

Perquè implica un espavilar-se viu, d'infant, gaudit, per més que necessari.
Més la rima assonant 'llepa-asseca', que sembla un vers d'una cançoneta i que fa somriure.

Existeix aquest 'dir' o és només d'herència vostra?
El trobo com d'autoajuda sense pretensió, com un toc simpàtic, un entendre la vida amb el senzill, el bàsic. No pas poca cosa! I aplicable a tant del cada dia.

A veure...que del dit al fet... (mots són mots i accions són accions però les accions arran dels mots sí que és dur a terme el que ens demostres al relat).

Mena