El quart germà: Capítol I

Un relat de: Egundoko

Allà, en la llunyania, es divisava el seu arcaic i bell poblat natal, on les guerres havien passat factura durant tant temps. Però, què era allò? Una llàgrima? Sí... a el valent Egundoko, malgrat tot el que havia passat, ara li queia una perla llagrimosa per la nostàlgia de tornar al seu lloc de naixement.

Temps ha, Egundoko va marxar de les terres dels nans de les muntanyes, fart de les guerres entre pobles nans que havien empobrit la seva llar fins a fer-hi insuportable la vida. Marxà per anar a cercar aventures, fortuna, i millorar i entrenar les habilitats bàrbares que la guerra li havia ensenyat. Venint del nord i en direcció sud, recorrent la vora d'un llac, va arribar a advertir la presència d'una formosa ciutat. Seguint el camí, aquest el guiava per entre camps de blat, avantguardats per atalaies, fins arribar al peu de la muralla imponent, que encara ho era més en comparativa amb l'alçada d'aquell nan.
-Què cerca un personatge de la teva estatura per aquestes terres? - el va desafiar el guardià de la porta.
-He marxat de les meves terres natals per motius que no necessites conèixer. Digui'm, bon home, què s'ofereix en aquesta bella ciutat?
-Aquesta ciutat és Irén, i s'hi disputa ara el torneig de l'espasa trencada. No has vingut per això?
-Un torneig de mercenaris? I què es podria fer per inscriure-s'hi?
-Dirigeix-te a l'amfiteatre, allà te'n podràs informar. - el guardià va acabar de dir allò ja sense mirar a Egundoko, i sense ni tan sols indicar-li una direcció a seguir.

Només creuar les portes, li va semblar estar al lloc menys indicat per a un nan, els alts edificis de fins a tres pisos el deixaven com a un individu força insignificant. Un carrer ample, que semblava la via principal, creuava la via d'entrada a la ciutat deixant un petit castell de pedra ben polida a la cantonada esquerra. En aquella cruïlla, Egundoko va agrair que uns cartells li indiquessin cap on havia d'anar. Va tombar a l'esquerra, fins que al final va veure l'edifici que li va semblar ser l'amfiteatre. El que veia era una paret semicircular molt alta, de pedra llisa, i unes escales també de pedra que pujaven enganxades a la paret, fins dalt. Va trepitjar amb fermesa tots els graons fins arribar a dalt, des d'on veia una llotja en el que seria el camp de batalla on uns nobles omplien paperassa davant d'una cua de gent, alguns amb pinta de guerrers, i d'altres, senzillament, eren treballadors del camp.

Mentre era a la cua, va veure que a aquesta s'hi incorporaven dos elfs i un bard, tot i que un dels elfs ho dissimulava prou bé.
-Vós sou el més curiós dels individus que hi ha. Digueu-me, què us ha dut aquí? - Va iniciar el bard.
-Sóc Egundoko, fill d'Skarnako, i vinc de les terres dels nans dels turons del nord, per motius que ara no us incumbeixen. Amb qui tinc el plaer de parlar?
-Em presento, sóc Valkirian, un virtuós bard que estima l'art. M'estranya que no hagis sentit a parlar de mi. En aquesta ciutat se'm coneix per les meves actuacions a la plaça. Els altres dos són Entälion i Ragnarok, un arquer elf i un druida semielf.
-M'han parlat d'una substanciosa recompensa pel guanyador, vós sabeu de què es tracta? - L'elf arquer havia parlat.
-Doncs no realment, confio que allà davant ens n'informaran.

Un altre nan va entrar en aquell moment a l'amfiteatre, amb un aspecte de lluitador més noble que el que presentava Egundoko, però la bóta de vi que li penjava del cinturó li prenia seriositat. Ignorant la presència de l'altra gent, es dirigí directament a la llotja, sota la mirada indiscreta i de desgrat dels qui acabava d'ignorar.
- Quin és el premi per al guanyador del torneig? - Va parlar el nan sense tallar-se.
- Posi's a la cua, i quan li toqui es podrà inscriure. - desafiava l'escriba sense alçar la vista.
- No. Vull saber quina és la compensació per saber si haig d'invertir el meu temps en aquesta cua.

Amb un esbufec l'escriba es mirà el nan, i amb un gest de mala gana va contestar:
- Li puc assegurar que la compensació en or és substancial. A més d'un obsequi que es desvelarà en el propi torneig.

El nan, semisatisfet, va donar mitja volta i es va dirigir a la cua de gent. Per Egundoko, tots els nans són germans, en un món amb tantes races i tantes rivalitats, no té sentit barallar-se entre els mateixos nans. Era per això, de fet, que va marxar de les seves terres natals. En veure l'altre nan, va sentir simpatia per saludar-lo.
- Bon dia, noble germà. Veniu a inscriure-us al torneig? Com us dieu?
- Sóc Kûruz dec-Valdiwor, em satisfà veure un altre nan per aquestes contrades. Espero tenir l'honor de lluitar amb vós.

Finalment, un mag, vestit amb una capa negra i una caputxa del mateix color, tot fosc com l'atzabeja en la nit, es va unir al grup, saludant als dos elfs, als que ja semblava conèixer. Sense gaire respecte, va inquisar els noms als dos nans, i es mantingué indiferent, aferrant el bastó amb una mà i analitzant amb mirada baixa tots els possibles participants.

Arribà el moment de la inscripció, s'inscrigueren els dos elfs, els dos nans, i el mag, mentre que el bard convencé els organitzadors per fer de narrador i músic del torneig a canvi de monedes d'or com a recompensa. Ara ja sabien quins eren els premis, i a Egundoko li semblaven molt interessants...

Ja inscrits, van anar a dinar tots junts a una fonda davant de la plaça de la ciutat. Egundoko se sentia estranyament identificat amb aquells personatges, degut a la peculiaritat de cadascú. El bard va actuar virtuosament al local, atraient clients i guanyant-se per ell un àpat gratuït. Tornaren a l'amfiteatre a les quatre, tal com a la llotja els havien indicat. Tres nobles jutges en una llotja elevada, i un cortesà davant un amplificador anunciant:
-Benvinguts tots a la cinquanta-quatrena edició de l'espasa trencada, esdeveniment organitzat per gentilesa del savi, benestimat, i generós comte d'Irén. El guanyador d'aquest esdeveniment rebrà el següent premi: 500 peces d'or, la possibilitat d'incorporar-se al cos de mercenaris d'èlit al servei del compte, i una cota de malla èlfica de gran valor. - Un acompanyant del cortesà, va desplegar una armadura que brillava amb una tonalitat turquesa metal·litzada, aparentment molt fina i lleugera, però més dura que el propi acer. Mithril es deia aquell material. Decorada amb ornaments naturals com fulles de plataner a les espatlles i als turmells, serien, sens dubte, una peça galant i útil pel seu portador. Així doncs, que comencin els combats! - El públic aplaudí amb entusiasme l'anunciament, i alguns participants començaven a estar nerviosos.

Tot seguit fou el bard Valkirian el que va pujar on era el cortesà per anunciar:
-Belles dames i nobles caballers, el torneig és a punt de començar, però abans, recordarem les normes del joc: - Tots els lluitadors pararen més atenció en aquell moment. - Per començar hi haurà quatre eliminatòries amb quatre participants en cadascuna i de les quals en sortiran victoriosos dos per combat. Els vuit que quedaran s'enfrontaran dos a dos per sorteig fins arribar a la final. Finalment els perdedors de les semifinals s'enfrontaran per decidir el tercer lloc. Tots els combat se celebraran en una mateixa tarda, i després de cada combat, els clergues del déu Heironeous, déu de la legalitat i la bondat i líder dels paladins, curaran les ferides dels combatents. - El públic aplaudí lleugerament. - En combat, quedarà desqualificat aquell que quedi inconscient, aquell que abandoni el terreny de combat durant més de 10 segons, o aquell que es rendeixi voluntàriament. Per suposat, no es tracta de matar a ningú, de manera que el que mati el seu rival també serà desqualificat. Dit això, que entrin a l'arena en Herbert Heim! En Viktor Hasselhof! Joseph, i el guàrdia Markus!


En Joseph era un camperol equipat amb un rasclet i unes fulles de coure cobrint-li el pit. El combat va ser ràpid, el camperol va adonar-se en aquell moment que no s'hauria d'haver inscrit i, deixant caure l'utensili de camp, es va rendir; mentre que en Herbert Heim i en Viktor Hasselhof van intimidar el guàrdia que va caure a terra després d'un parell de cops d'espasa. Ràpidament els clergues van usar la seva màgia divina per restaurar la salut als quatre participants, i el bard va tornar a anunciar:
-Que entrin al terreny, el camperol Argus! En Ragnarok! El guàrdia Porl, i en Reivax!

El mag es va situar a la seva cantonada de l'arena i Egundoko va suposar que ell era en Reivax. Quan va iniciar-se el combat, el druida Ragnarok no en va tenir ni per un cop d'espasa amb el camperol, però va haver de fer sonar uns quants xocs d'espasa amb el guàrdia abans no fos capaç de derrotar-lo. El mag Reivax no va actuar, es va limitar a caminar rodejant els combats, evitant qualsevol aproximació que pogués causar-li dany. A Egundoko li va semblar una manera poc digna de passar a la següent fase del torneig.

Era el torn de la tercera eliminatòria, en la que es va anunciar que tocava sortir al terreny de joc dos camperols més, un guàrdia, i el nan Kûruz dec-Valdiwor. Egundoko va somriure, semblava clar que el seu company nan passaria a la següent fase. Després d'aquella eliminatòria només en quedava una, i segur que li tocava a ell, de manera que es va despenjar l'Urgosh de l'esquena i el va preparar. L'Urgosh és una arma marcial dels nans que consta d'una poderosa destral arrodonida per un extrem, i una poderosa llança per l'altra. En Kûruz va intentar derrotar el guàrdia per passar ell i un camperol a la següent fase, però el guàrdia, hàbilment, va esquivar la lluita amb Kûruz i va deixar fora de combat als dos camperols, assegurant-se així passar a la següent fase. Kûruz i el guàrdia passaven als quarts de final, i el bard anunciava:
-Finalment, l'última eliminatòria però segur que no per això menys interessant, que surtin al terreny els guàrdies Mirk i Hosk! Entälion l'arquer elf! I Egundoko el bàrbar! - aplaudiments a dojo mentre Egundoko es preparava l'escut d'ac
er i es col·locava bé la cota d'escames per entrar en combat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: