Part del cel

Un relat de: Egundoko

Qui pugues tenir ales, fugir.
Fugiria de tot el que conec,
Hi ha d'haver un lloc per mi,
Un lloc que no em decebi constantment,
Un lloc on el ritme acompassat dels esdeveniments
S'harmonitzi amb el dels meus pensaments…

Segur que hi ha un lloc…
Un lloc on la gent no em miri amb reprovació
On la gent pel carrer es saludi,
Es conegui o no.
Un lloc on no existeixi l'odi,
On les diferències siguin el més valuós.

Un lloc on, sense cap motiu,
Et dediquen un somriure i un bon dia,
I no calguin individus uniformats que,
Amb la seva mirada escrutinadora,
Jutgin si pots fer el que estiguis fent.

I l'art… l'art és el tresor interior de cada ésser
Perquè l'art t'ajudarà a entendre't millor
I els que l'entenguin, també t'entendran a tu.

No vull canviar el món actual,
Sinó crear-ne un de nou,
On milers d'anys de religions,
Dominis i obligacions…
No hagin existit mai.

Jo vaig somniar ser part del cel…

Comentaris

  • fosca | 29-05-2006 | Valoració: 10

    Somiar i somiar! necessites alguna cosa millor en aquest món que no la trobes. De vegades m'he sentit així, anhelo tota mena de sentiments, em passen pel cap mil bogeries que em fan sortir espurnes dels ulls.

    És tan maco poder imaginar! poder seure, escriure, pensar i sobretot crear un món a partir de tu metix!

    Enhorabona!

    Besets

    Anna