El primer vers d'un poema

noi! és un poema senzill, curtet... però genial... m'ha agradat molt... una idea molt bona... un gran poema...
a mi particularment em surten primer les últimes estrofes... no sé pas pq serà....
vinga, miraré de llegir-te més sovint, ja que no et tenia present!!! t'invito tb a llegir coses meves!
petons!

AnNNa

per encetar, tal vegada, un tema interessant....

Ve primer el vers, o el poema (per posar-li després títol?). En qualsevol cas, m'ha semblat molt interessat la manera tan delicada, tan elegant, tan fina, com tu descrius el moment aquell màgic en que se "t'apareix" la inspiració i sents que has de seguir i seguir.... fins a composar un poema precios, talment com si fós la millor obra literària, o musical, perquè en aquell moment, tots els teus sentits i tots els teus sentiments es senten envaïts per una força suprema,....

Acceptes una crítica petitona d'una que no en sap gaire? doncs que comença molt bé el poema, té tots els símptomes de desenvolupar una explosió d'inspiració... i sembla com si l'acabessis per voler-lo acabar ràpidament... crec que li hauries pogut treure més joc... perquè és una molt bona idea la que has sabut encetar tan bé.

Ufff, ja paro, perquè em temo que m'agafaràs mania!

Un petó, no t'havia llegit mai, però m'agrada el que he llegit!

Quan els meus primers versos, o les primeres frases d'un conte, llisquen del sostre o entren volant per la finestra pot passar que no els vegi, que em trobi despistada mirant un fill meu, concentrada conduint, furgant dins la nevera i cercant la inspiració per un dinar no avorrit i nutritiu. Demanaria als primers versos que, si us plau, truquin a la porta i així segur que els convidaré a seure.
Per si de cas en veig un, tinc fulls i llibretes escampats per tot arreu.
I com és que si algun dia m'he pogut asseure a esperer-los, aquell dia feien vaga?
Quan acabem de debatre sobre els primers, podem passar a parlar dels del mig i dels finals, que també deu-n'hi do.