capdeliiinnn cagun lou

si falles tu a relats s'atura el ritme frenètic, s'en va el cavall que ens tira del carro... baixa la qualitat, ens faltaran idees a robar-te per anar a dormir amb quatre versos com a llençol...

espero que les obres al pis i la olor de pintura et donin noves armes per seguir lluitant amb el full en blanc, aquell enemic que sempre guanyes

una abraçada, Mestre de la poesia més aventurera que corre per internet

cuidat i bon estiu!! salut

del relat és desconcertant: entre el rebuig, la ironia i una mica d'admiració. No em posicionaré respecte el que dius, però si que t'he de dir que com a article d'opinió, crític, té un bon ritme, es fa interessant i gens pesat.

Apa, salut i rock'n'roll (amb o sense idolatries) !!

formes poètiques d'una originalitat celestial del no-res. D'entrada, el nom "poemails" ja avisa que es tracta d'alguna cosa si més no curiosa. El poema en sí, el seu tractament, les dissercions sobre diferents temes de diferent nivell metafísic (o no) i la manera com ho fas justifiquen la primer bona impressió del poemail.

La firma Capdelín és una caixa de sorpreses que solen venir de gust.

Felicitats crak

"Hi ha dies que mereixen tenir un premi, una menció honorífica" I el que té més mèrit i alhora és més desconcertant, és que aquests dies venen i se'n van sense donar explicacions.

Bons dies, fosca!

Salut!

Com estic gaudint amb tu, fosca. T'he descobert avui però no para d'emocionar-me amb els teus texts. Aquest més fosc que la majoria, però amb la mateixa força i senzillesa que els altres. M'agrada el teu estil carregat de sinceritat.

La seva gola de sang es tenyeix .

Les mans i els peus esquincen la terra roent.

El cor de vidre ja ha explotat en mil trossets.

Deu ni dor aquest final tant visual, molt bo!

Apa, salut i una abraçada!

Despistada. bon relat despistat. Entenc perfectament el què dius en aquest relat perquè el mateix adjectiu etiquetaria perfectament la meva vida, o jo mateix. El que més em sorprèn però, és el teu estil lliure, amb personalitat, sincer, i, en aquest cas, despistat. Si, transmets un "ser despistat" que il·lustra perfectament el que vols explicar...

Felicitats i figues (a casa sempre han dit que donen memòria... i que vols que et digui!)

Bona manera d'afrontar la vida, enriure-se'n de tot però sent-ne conscient i amb responsabilitat!

Felicitats i riures.

Salut!

bon poema que alhora és una melodia, una ventada suau i reposada, que canta a la vida des d'un cim i diu: vull viure, m'agrada viure!
Positiva i innocent, el teu evocar melodies a través dels records fa d'aquest escrit un himne a la sinceritat i a la transparència.

Felicitats annah!

un estil punyent, colpidor! Sense entende ben bé què és el que estàs explicant en el relat (potser intentes transmetre la confussió mental de la protagonista, de ser així ho has ben aconseguit) m'ha produït esgarrifança. Trene les paraules alohora que trenes els sentiments/emocions del possible lector.

Fantàstic donablanca !

salut

Un bon poema de rebost, d'herbes, de pots petits però apreciats... Homentage als petits detalls que cadascú converteix en inmensos valors per al dia a dia.
Segueix remenant els pots de vidre que en surten grans idees!

Felicitats Yuna!!

.. i breu, un poema excel·lent. Descrius poèticament i amb una sinceritat que fa posar la pell de gallina l'amor que sents cap a en Manel (un afortunat que es deixa perdre un escrit preciós).

Felicitats helena!

Llarga vida al rocanrol i al poemes que en fan homenatge!!!

Aquest poema és una bestialitat, com tants dels que escrius tu, Capdelin, il·lusionista de la poesia!

Senzillament, m'ha encantat la duresa, la sinceritat i, per què no?, la indefensió davant la mort, la mort d'una persona a qui s'estima.
A més, aquest final "teatral" li dona un toc surrealista al poema que el fa tancar d'una manera, simplement, bestial!

Salut i felicitats, Capdelin!

... sempre he tingut la sensació que deus ser una noia intel·ligent, profunda i extremadament sensible.
No sé exactament de què va aquest "viatge" que has emprès (tampoc em toca saber-ho), però sigui quin sigui, vagis on vagis, espero que no canviïs gaire el poc de tu que el poc que els relataires hem pogut anar descobrint a través dels teus escrits (alguns, m'atreveixo a dir, autèntiques lliçons de vida) i que, si algun dia tornes a aquest ciberespai anomenat relatsencatala, segueixis tenint la mirada de quetzcoatl que, almenys a mi, tant i tant em meravella.

... i brillant com sempre, Capdellín!

"naixerà la moda
de la indiferència"

És més, al meu entendre, fa anys que aquesta moda governa els països occidentals: la moda del Rei Narcís.

Una abraçada,
salut!