El premi de la loteria

EL PREMI DE LOTERIA

Els avisos del timbre del telèfon es van esgotar:
─ No hi sóc en aquest moment. Deixi el missatge en escoltar el so. Gràcies.
─ Joan...Joan, el 52120 ha sortit... el tinc a la llista, comprova-ho...comprova-ho. On deu estar aquest home ara?... És el segon premi! Oh Joan!
L'auricular del telèfon es agafat amb rapidesa:
─ Teresa, que dius? Teresa! ha penjat!. Maleïda rentadora. Truca des d'un telèfon públic - va explicitar, ho havia deduït de la lectura de la pantalla.- El mòbil - va exclamar - on he deixat el lliscadís aparell?.- A la butxaca de l'americana - es va contestar - vaig a buscar-lo i la trucaré.
Un moment després el telèfon torna a sonar. Els senyals s'acabaven, Joan va arribar escorcollant la butxaca de l'americana. El contestador es va posar en funcionament:
─ Joan!, Joan! Has arribat? Estic pendent i ....
S'escolta un clic d'interrupció i silenci, Joan es queda amb l'auricular a la mà.
─ Teresa, dona, m'escoltes?
Mutisme a l'altra banda. Joan troba el telefonet al fons d'una butxaca. Intenta la comunicació i li surt la bústia.
─ Teresa vaig a buscar els bitllets de loteria del calaix i et telefono. Però, per què no contestes?.
Tanca el telefonet i la pantalla s'il·lumina. Shakira surt movent-se i entonant "las de la intuición" i Joan prem l'acceptació de la comunicació.
─ Teresa estic remenant els papers i...
─ Papa, que no llegeixes la trucada? La mama m'ha dit que comprovis els números de la loteria. No contestes al fix.
─ Ho estic fent, nena. Quan t'ho ha dit això? T'ha assabentat que ens ha tocat?
─ No!, què dius? sí?!
─ No ho sé. Vaig a comprovar-ho. És el 52120. Hi ha tantes participacions aquí. Cinc euros pagats i jugats quatre. Si és això serà misèria. Jo creia...espera, no...un parell de dècims... No! Ta mare s'ha enredat el que tenim és el 51210. Bé, almenys tindrem la tornada.
─ Vaja, bé truca-la tu, eh? Per un moment... Adéu, pare.
Joan tanca l'aparell i de cop la Shakira torna a aparèixer, l'home llegeix l'emissor i no la deixa continuar.
─ Què passa Joanet, t'ha tocat la loteria?
─ A mi, no però a vosaltres sí, oi? m'acaba de telefonar la mare. Apa, eh? Sóc un mileurista jo, espero una compensació per l'espai del pis que us he deixat.
─ Mira fill. Ta mare s'ha precipitat. Ha pres malament el número. Només ens tornen els diners.
─ Ho has mirat bé? La mare no acostuma a equivocar-se. Vinga pare, no ens voldràs amagar...
─ Què t'empatolles?, acabo d'assegurar-me'n. Ha telefonat la teva germana també. Ara intento dir-ho a ta mare abans de què ho esbombi a tothom...
El fix torna a avisar des de l'altra banda de la casa.
─ ... et deixo que truquen al telèfon. Segur que és la mama.
Joan pren l'aparell en el moment del canvi al contestador.
─ Joan! Vinga. On te fiques? Estic trucant des d'un altre telèfon públic. Tots estan mig espatllats i m'he deixat el mòbil a l'oficina...
Joan va deixar que la Teresa continués parlant. L'escoltava. No va despenjar l'auricular. No trigaria en venir. Quan la dona va acabar de parlar. L'home es va dirigir a la cuina. Del petit rebost, va extreure una ampolla de cava i una copa d'un prestatge. Sobre el marbre va contemplar els dos 52120 lliure d'impostos.