El Post

aquesta imatge de l'arbre mort i com bé dius talment com moltes persones...
Com sempre fas d'una síntesi una gran reflexió.

Et convido a llegir el meu últim poema inèdit que he penjat recentment al meu blog, que tot just començo a crear, es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.
Tèbia primavera
Espero que t’agradi
Una abraçada ben gran
joan

Hi ha que sembla viu i és mort,
palplantat sense arrels ni saba.
I ell, no ho sap.

Perquè quan dius coses com les que tu escrius, amb tant poques paraules... no puc sinó inclinar-me per mostrar-te la meva admiració.

Mil gràcies pel teu comentari.

Una forta aferrada per ses coll!

A vegades no cal omplir tot un full per fer-lo bé, amb poques paraules és poden transmetre la quantitat de coses. Molt ben fet.

Salut i records!
ullsblaus1