El poble de les cançons infantils

Un relat de: Anaïs
Hi havia una vegada el poble de les cançons infantils. En aquest poble, hi vivien les oques,
les nenes maques
, el peixet en el fons de l’estany, i tothom hi vivia en total harmonia. Era un poble on hi lluïa el sol solet
de dia i la lluna la pruna
de nit, la mosca
no molestava i el lleó no feia por.
Aquell cap de setmana, era Festa Major, i en Joan petit
preparava els instruments mentre el caragol treu banya i la petita granoteta posaven les cadires. La nina, estava nerviosa dalt del cotxe
per anar a posar-se el vestit nou. Uns nens que jugaven van dir: “Mireu allà dalt
a l’arbre, hi ha l’esquirol
!”. Hi volien pujar i agafar-lo, però el sabater
els va renyar.
Al bar, el gegant del pi
servia cinc ampolles
mentre la pastoreta
preparava els entrepans.
Quan les campanes de Salom
van tocar la una, van arribar el gall i la gallina
en un tren petitó
per tocar unes sardanes. A l’acabar de ballar, tots van menjar una plata d’enciam
que les petites formiguetes havien elaborat amb molta traça. La festa va durar fins altes hores de la matinada, al poble de les cançons infantils.
Aquest conte s’ha acabat,
espero que t’hagi agradat.



(acabat el 26/05/12)

Comentaris

  • Un conte deliciós !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-05-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat , Anaïs ! Algunes de les cançons , o no les recordo o són més modernes.
    Què bé has sabut lligar-les !

    M'ha recordat els tips de cantar que em feia quan els meus fills i nets eren petits
    Gràcies ! M'has fet passar una bona estona.

    Petonets.

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

174 Comentaris

47380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!