El pèndol de la vida

Un relat de: joandemataro

Del dia a la nit
De l'albada a la posta
Del negre al blanc
De la llum a la foscor
Del soroll al silenci...

De l"hola" a l"adéu"
De la infantesa a la vellesa
Del passat al futur
Del natural a l'artificial
Del repós a l'acceleració
Del descans a l'esgotament
De la salut a la malaltia
Del dolor a l'alleujament
Del sí al no
Del gra de sorra a l'univers
De l'infinit al finit
De la vida a la mort...

De l'enamorament a l'amor
De l'amor a l'odi
De l'obsessió a l'oblit
De la comunicació a l'aïllament
De la proximitat a la distància
De l'amistat a la desafecció
De la pau a la guerra...
Del jo al tu
Del tu al jo
Del "fins ara" al "fins mai més"...

De l'alegria a la tristor
De la il.lusió a la desesperança
De la plenitud a la buidor
De la pregunta a la resposta
De la veritat a la mentida
De la valentia a la covardia...

De la riquesa a la pobresa
De la generositat a la cobdícia
De l'entrega a la rebuda
De l'honor a la deshonra
De l'esforç a l'apatia...

Del parlar a l'escoltar
Del construir al destruir
De l'admiració al despreci
De la humilitat a l'orgull
De l'acollida al rebuig...
De la justícia a la injustícia...

Del PRINCIPI... Al FINAL.

Comentaris

  • tic ,tac, [Ofensiu]
    panxample | 26-05-2010 | Valoració: 10

    anar i venir
    del res al tot
    del tot al res.
    així és la vida.

    els extrems a tocar
    et segueixo

    del somni al insomni

    avant

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Materile | 26-05-2010 | Valoració: 8

    Carai, Joan! Quin poema més original! Repassar la vida amb antònims, els dos extrems amb un vaivé.
    Ets un gran lletraferit, i els teus poemes no deixen indiferent.
    Bona nit!

    Materile