El meu tot

Et tinc sempre dins.
Et tinc a l'ànima, que no descansa de sospirar per tu, que quan et te al davant, tremola com una nena i s'il·lusiona com la pròpia il·lusió.
Et tinc en el cervell, que no fa més que pensar en tu, en els teus cabells, la teva veu, els teus ulls, les teves paraules...
Et tinc en el somriure, que sorgeix cada vegada que ens mirem, cada vegada que penso que cada dia et tinc una mica més a prop. Quan et puc mirar sense que em vegis...
En els ulls, que s'il·luminen quan ets al davant, que vaguen en el buit quan el cervell i l'ànima treballen a la vegada, i que em tallen els dolços somnis pels matins.
En els peus, que en un ball invisible s'acosten a tu sense cap por, però poc a poc, no fos cas que perdés el ritme que em porta.
En el cor, que batega fort, només de pensar que pots ser per a mi, que no s'atura perquè hi ets a dins.
En els dits, que escriuen tot el que sento.
En la panxa, que s'estremeix quan et troba per sorpresa.
En el nas, que desitja conèixer la teva olor.
En els malucs, que farien una dansa només per tu en la intimitat de la foscor i amb la màgia de la música.
En les orelles, que no volen escoltar altra veu que la teva.
En el meu temps, que s'acabava i tu vas venir a reposar.

En el meu tot, que quan hi ets, deixa de ser només jo, per voler ser una mica més de tu.