EL MEU GOS TE POR DE LA PEIXERA

Un relat de: Pim
Si, el meu gos té por de la peixera. Ell procura evitar-la, però quan ha de passar a prop, ho fa arrossegant-se, amb el morro arran de terra i amb una certa pressa. Jo li explico que no passa res, que la peixera no mossega ni explota, que no envia cops de peu ni crits. Però res. M’escolta i segueix amb la por.
Per si de cas, busco la simetria i pregunto a la peixera si ella té por del gos. No em respon. Miro de sorprendre-la girant-me sobtadament per veure si descobreixo un gest o un desordre. S’està quieta respirant bombolletes i fent nedar els peixets.
Direu que tot plegat és una tonteria, però no me’n fio, de la peixera. Cada cop m’agrada menys la seva cara i el seu batec. I els peixos que té em miren d’una manera rara.

Comentaris

  • Bonissim![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-10-2017 | Valoració: 10

    A vegades em sento temptat de tenir una peixera a casa. Un gos l'hauria de treure a passejar i un gat em ratllaria la casa de dalt a baix. Una peixera em donaria color a la casa i a la nit, amb els llums apagats, fantasia il·luminada. Però al final desisteixo! Perquè, em passa si fa o no fa com al teu gos;m transmet certa desconfiança...

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 24-09-2017 | Valoració: 9

    Bon relat i simpàtic.

    M'agrada com el gos té por d''una cosa inofensiva i de cop i volta el seu amo veu que a la peixera li és indiferent el gos. Passa així a vegades.

    Em recorda els tirans que fan el mal i no els preocupa el mal que ells mateix poden rebre.

    Ens veiem per aquí. Salutacions!!