EL LLIBRE DE LA VERITAT

Aquell llibre restava ocult en algun indret de l’encanyissat, entremig de les bigues que sustentaven el sostre del dormitori dels ja desapareguts pares. Ell va heretar-lo del seu pare i aquest del seu padrí Macià... i aquest del seu pare Jeroni i aquell de l’altre i... Fins aquí ja perdo la línia successòria.

Pocs dies abans que fos malvenuda l’estimada casa, vaig perdre moltíssimes hores cercant-lo. Quan ja donava per inútil la possible troballa, entaforat sota indescriptibles i desconeguts estris, aparegué empolvorat d’una pàtina de pols sòlida i gruixuda, un embalum lligat amb cordills mig podrits. Era el misteriós llibre!

Era un volum molt vell, refet i restaurat mantes vegades, d’unes tres mil pàgines protegides de cobertes dures de pell adobada, notòriament destenyida, potser era de porc? Damunt la coberta escrit amb grafia tirant a gòtica deia: LIBER VERITATIS... Vaig obrir-lo per mirar el seu contingut. Les pàgines de paper fet a mà eren d’una qualitat excelsa, inexistent avui dia.

Però, fou desconcertant descobrir que totes les pàgines, de la primera a l’última no hi havia cap escrit... Tot eren números, números binaris: zeros i uns; com a detall: 10001110101001110101001001010001001101101010...!

Dintre entre les pàgines aparegué una petita anotació en un paper esgrogueït on escrit a ploma amb tinta antiquíssima, descolorida i quasi volatitzada deia: Biblioteca Malatestiana-Cesena. Emilia-Romagna 1481...?

L’encriptat llibre fou entregat a la Facultat de Filosofia i Lletres de l’UAB que, posteriorment els passaren el mort -el llibre vull dir- al Supercomputing Centre (BCN-CNS). Tots aquells millers de pàgines prenyades de milions de zeros i uns, foren introduïts dins del sistema...

En qüestió de pocs dies totes les xarxes a nivell mundial quedaren obsoletes, destruïdes i dissoltes in aeternum... En poques i embogidores setmanes l’existència humana anà desapareixent, com si una monstruosa pandèmia ho arrases tot, com si s’hagués tancat l’aixeta de l’aire contaminat que respirem. Als pocs mesos no quedà rastre de cap humà viu.

Bastaren unes desenes d’anys que la Terra va retornar als seus orígens ancestrals. La Natura i els essers de totes les especies de nou convisqueren en perfecta comunió i harmonia per sempre més. El principal depredador, el nefast ser humà, havia desaparegut per sempre més.