El jardí de la vida.

Caminant pel jardí de la vida
ple de roselles vermelles que omplen tot l'ampit de la vista,
amb flaires que no es saben destriar,
la mà ben aferrada a la mare i l'altra al davant
per por de caure i bellugant el cos de banda a banda.

Quan les cames ja aguanten el cos
i a més creuen els desitjos de la capsa d'alt,
encara que petita i un xic buida
amb idees que sols les sent i entén el teu cos,
la vinagrella dóna un gust especial als llavis
malgrat el consell dels majors!

Quan ja no es camina tot sol,
la colla jovencella com tu,
el cap ple de quimeres de jocs i divertiments,
es veuen amb deliri aquelles flors, blanques, rosades
que farciran els arbres de fruits, prunes, albercocs, cireres
que collides verdes i calentes seran l'àpat
dels horabaixes d'estiu i el mal de ventre de la nit
malgrat el consell dels majors!

Quan les colles es desfan en parelles
i les cames necessiten l'ajut d'un altre cos per sostenir-se
i el tremolor del desig no et deixa veure res més
que la persona estimada i la llum és massa forta
encara que hi hagi estels per tot el teu voltant.
Caminar damunt un nigul és inoblidable pel nostre cervell
i fa somniar, encara que despert, en les nits de solitud
malgrat el consell dels majors!

Quan la mà aferrada és la dels teus fills
encara que les cames comencin a fer mal i es cansin més sovint
l'esma que necessiten els menuts, de vegades
no et permeten gaudir de la bellesa dels terrers florits
i a mesura que es fan grans pots embadalir-te
per primera vegada amb els camps conrats, els arbres,
com l'ametler vestit de blanc, els garrovers amb penjolls
morats a força de madurar, els raïms inflant i prenent color,
aquesta explosió d'olors encisadores per tot arreu et deixen mig estormeiat
malgrat l'esment als anys!