Cercador
El fantasma de la nit
Un relat de: cescarnau- Compartir:
El fantasma de la nit cercava
Als bars propers al port solituds com la seva
També un xic de vida en una conversa.
Tant li era la persona
Només volia parlar
O si més no ser escoltat.
Com cada nit començava la ronda
Al Seven, un local fi on coneixia algú,
l'atenia una noia rossa de tracte agradable.
Escoltava les seves paraules fins que la feina
La feia desaparèixer.
Una noia verda
Fumava al costat d'un home alt.
Una parella fosca
S'estimava sense parar.
Els homes parlaven cofois sempre
De tan collonuts com eren
I sense voler-ho el veien.
Era normal:
Un home sol que entra en un bar
Demana i pren la seva consumició
I al cap d'una estona marxa, sense dir res,
crida l'atenció uns moments.
Decebut sortia acompanyat d'algunes cerveses
I es parava, escoltava la gent alegre
Les seves paraules.
El fantasma de la nit pensava
Com havia arribat a aquella situació
Mentre es va fixar en les llums verdes
D'un prostíbul conegut on es va decidir a entrar,
Tres o quatre dones espitragades
se li acostaren i li deien paraules provocadores
que tenien preu.
Es va fixar en la més riallera que li va oferir el cos per seixanta euros i una copa.
A l'habitació
Li va dir mentre ella es despullava
I li fotia ma
-Només he vingut ha xerrar-
I va parlar,
I un cigarret l'escoltava
Els sostenidors, o potser les calces,
O les natges rodones.
Es va beure una copa de ginebra
Mentre ella el guaitava amb curiositat seca.
I va parlar durant un hora
Després la noia li va dir;
"Has de marxar ha passat el temps".
El fantasma de la nit
Va continuar la seva ronda fins acabar
Borratxo. Com va poder tornà a casa seva
Solitària com sempre, només l'esperaven els gats
Que miolaven perquè tenien gana.
I va "pensar ni pagant t'escolta ningú"
Desprès una necessitat agre vomitava un líquid verd barrejat amb sang.
Quan es ficava al llit mirà el rellotge
Marcava les quatre de la matinada.
Comentaris
-
Thalassa | 19-02-2005
massa trist,, m'ha fet pensar en els moments de buidor, quan sembla que tot se'ns escapa de les mans...
He sentit el bar, el prostíbul, el cigar i els gats.
Felicitats, per un ambient tan mancat de vida
Thalassa -
Coment[Ofensiu]Alícia Gataxica | 18-02-2005
La solitud és amarga, i els camins foscos, i de vegades costa asumir perquè un está sol. Es un fantasma que enfosqueix l'ánima. Bon context, urbà i dur. I bona significació. Imatges molt expresives, com paraules provocatives que tenien un preu
-
Ambient urbà, nocturn, solitari[Ofensiu]T. Cargol | 17-02-2005
Cescarnau, la sensació amb la que em quedo després de llegir alguns dels teus poemes, és la d'un ambient urbà, nocturn i humid amb gent solitària que no paeix la seva solitud, un sopar fred en bossa de paper, desprès d'el treball en una oficina, una mica estressant, algun fracàs amorós encara no superat, com a les pel·licules americanes; o sigui una supervivència en un mon difícil,...
-
es dur[Ofensiu]AINOA | 15-02-2005 | Valoració: 10
Es un relat llastimós, pero malogradament hi han molt casos com aquests.
El fantasma de la soletat, et va tirar els mals vicis. perque tothom nescesita sér escoltat i pogues desfoga.
M'agradat es dur, pero en molt de sentit -
buff![Ofensiu]neret | 14-02-2005
molt dur per ser un dilluns! he començat el coment pel final, i no crec que segueixi avui, perquè no estic d'humor per aquestes històries.
Entengui's aquestes paraules com una crítica positiva, perquè la història pretenia ser colpidora i realment ho és. Transmets un ambient fosc i decadent i una ànima turmentada i solitària. Hi ha altun vers (el dels 60 euros, per exemple) que des de la meva absoluta ignorància de la rima poètica, m'han semblat una mica forçats... en fi, ja et dic que no hi entenc un borrall de poesia.
Apa, fins ara -
Una història [Ofensiu]Lavínia | 14-02-2005 | Valoració: 10
que pot ser la de qualsevol persona que és perseguida per la solitud i/o per algun mal moment que passa (potser per les dues coses)
Aquest "ni pagant t'escolta ningú" després de sentir les converses dels altres, quan has vingut de tots els locals; és el més colpidor de tot.
Per a aquest protagonista sols li desitjo ÀNIMS i que trobi el que busca; a l'autor, en canvi, li dic que escriu molt bé, que s'expressa perfectament per la senzillesa del lèxic i la manera que té d'explicar el que li passa. Per als dos UNA ABRAÇADA.
De tot cor
Valoració mitja: 10
l´Autor
127 Relats
179 Comentaris
124474 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.El meu correu és:
glofran1@telefonica.net