La nit del fantasma

Ensopego amb el fantasma de la nit
Caminant pels carrers silents del port.
Avui el veig embolicat
Tot el seu cos embolicat
Amb cartrons del que surt
El fum del seu cigarret.

Li dic bona nit i no em contesta
Indecís dona mitja volta
I em demana diners per una cervesa.
Fa pudor de mols dies
I porta barba a la cara.
No té ulls
I gairebé no té veu
I tinc la seva mà oberta
Davant meu.
Li dono algunes monedes
I sense donar-me les gràcies
Segueix al seu camí.

Es treu els cartrons abans d'entrar
Al primer bar que troba.
No s'hi està gaire estona perquè l'han tret
I sento com els maleeix
Amb veu greu de licor de casalla.
Veu seca, com ell.

A la nit ni un sol estel brilla
La salor del mar arriba
Com una provocació.

Segueix fins un altra bar
Amb menys lluminària
S'hi passa estona
Fins que surt donant tombs
I cercant els seus cartrons.

Torna a maleir mirant al cel:
-És collonut, oh deu,
¿per què em vares deixar néixer?

El fantasma de la nit
Surt del port i al primer caixer
Que troba s'hi fica.
És l'hora de descansar per tothom.