La fi de la paraula

Primer comencen a cremar llibres
I les paraules surten enceses
De les boques del poetes.

Desprès maten a ganivetades
Als poetes
I les paraules moren
Sense poetes.

Més tard arriba el silenci de la mort
Fosc, nu, gelat.
Però els hi queda tants llibres
Tantes paraules, tants poetes
Per cremar
Que moren dels seus incendis
A la gran foguera, per ells encesa,
Que la pluja va apaivagant
Lentament.
I tornen els sons
De les paraules
Mentre la terra
Ha quedat coberta
De cadàvers que bullen a la ràbia
De la candelària mort.