El despertador

Avui he somniat que te'n anaves lluny. I jo reia. Jo reia molt. Ja no t'havia de veure mai més. Et podia oblidar amb facilitat. Llavors ha sonat el despertador. Ja eren les 8. No he sabut com sentir-me. No he sabut si entristir-me perquè t'he de seguir estimant o si alleujar-me perquè segueixes aquí. He decidit quedar-me amb el dubte. Només ha estat un somni. Res més. Els meus sentiments no canviaran la realitat. La realitat és que estàs aquí i que et segueixo estimant. I així seguiran les coses per molts somnis i sentiments que tingui. Així seguiré sempre. Estimant-te. Somniant-te. Perdent el temps sentint coses que mai serviran per a res. Aquesta nit somniaré que te'n vas. I riuré. Riuré molt. Ja no t'hauré de veure mai més. Et podré oblidar amb facilitat... Fins que torni a sonar el despertador. Ja seran les 8.