EL DESPERTADOR

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Noemí és una amiga a qui no veig gaire, però quan ens trobem sempre en te alguna per dir. És una persona agradable que fa planera la vida dels seus i dels seus amics.

Ahir ens vàrem retrobar en una granja i m´entres preníem cafè amb llet amb un pastís de poma , em va contar tota enriolada una anècdota que li havia passat.

L´amiga em va explicar que últimament s´ havien canviat els veïns que tenien. Ara hi tenien una parella jove que veu de professió són Mossos d'esquadra .

Va bé tenir a la vora algú que et pot protegir, però no saps pas que em va passar?, va dir ella una mica rient i altra avergonyida.

Abans d´ahir vaig tornar de treballar bastant tard, el meu marit encara no havia arribat, últimament fa uns horaris molt besties, en l´empresa que treballa, a vegades és té d´acabar alguna feina i et pot arribar a les onze.

Tot va ser en ficar la clau al pany. Vaig sentir unes veus , jo esporuguida vaig entrar, vaig mirar a la cuina i res, al menjador res, venien de la nostra habitació . Jo espantada ja que havia d´estar silenciosa , vaig córrer al veí de davant , el mosso d´esquadra , que va venir corrents. Quan li vaig dir que potser eren lladres, va agafar la seva pistola reglamentaria i em va seguir .

Ell també va sentir les veus i sigil·losament es va apropar a la porta del´habitació , jo i la seva dona estàvem al seu darrere. D´ un cop va obrir la porta i va apuntar a dins.

L'ensurt va ser que no hi havia ningú. Les veus sortien d'un despertador radio, que jo no havia vist mai, però que segur era del meu home, car estava al seu cantó, en la tauleta de nit.

Li vaig demanar mil disculpes avergonyida. Ell es va posar a riure com la seva dona i al final rèiem tots tres.

Ell em va dir que era la primera vegada que amenaçava amb una pistola a un despertador . I com va constatar el meu home que ens va trobar en el "fregao", L´havia comprat a un "xino " i no m´havia dit res, el que no pensava és que és poses en marxa.

Llavors si que vàrem riure les dues també, imaginant l´escena, ja us dic que la Noemí, alegra la vida del que te al seu voltant, inclus al pobre noi mosso d´esquadra que deu riure amb els seus companys .

Comentaris

  • Mosso[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-04-2018

    Sort que no era un guàrdia civil. T'haguessin pogut acusar de delictes d'odi.

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 20-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat entretingut i simpatic

  • Quin ensurt![Ofensiu]
    Escriptor Virtual | 18-04-2018

    Un relat breu on veig cura en la presentació dels personatges, l'escena i un final diferent. Em sobren algunes faltes (el corrector de Google fa meravelles, te l'aconsello) i em falten frases una mica més treballades, però és evident que imaginació i ganes d'escriure no te'n falten!
    Felicitats pel relat :)

  • Triiim!!![Ofensiu]
    Nil | 18-04-2018 | Valoració: 10

    Doncs jo no sé, Unicorn Gris... El relat és bo d'entendre: tomba la clau al pany, entra, sent unes veus, avisa els veïns mossos d'esquadra, s'endinsen tots plegat a la casa i en obrir la porta de la habitació veuen que no era ningú! Sinó el despertador-radio, riuen... Pel teus comentaris, veig que et costa agafar el fil dels relats, amb les poesies et passa igual. A vegades em fas somriure per com fas de critic bo encoratjant als relataires a "millorar". Unicorn ets autèntic i "campechano", diria jo. A mi em costa entendre els acudits, però els relats de la Montserrat són tant entenedor que podrien passar per la categoria de contes de vora del foc. Salut, Unicorn. Una abraçada Montserrat.

  • No l'entenc, però crec que no és mal relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-04-2018 | Valoració: 8

    Hola Montserrat.

    Abans que res, gràcies per animar-me una mica en la meva cançó "El trist de la ciutat". vas ser amable tot i que el comentari va ser curt.

    En quan al teu relat, paraula que l'he llegit de la A a la Z, però, sense voler ofendre ningú, no l'he entès molt. No molt. Una dona que compra un despertador, un guàrdia civil que apareix i desapareix, el despertador que sona sobtadament, el teu home amb una altra dona.

    Potser serà que no sóc un geni (sense bromes: no ho sóc, em faltaria molt per a ser-ho), però no he entès molt el teu relat. No senyor. Ho lamento.

    Malgrat tot, i sincerament, et diré que, encara que no entenent-lo molt, m'ha entretingut. Un diamant en brut que val la pena d'acariciar, segons opino jo. Insisteixo, sincerament.

    Res més sobre aquest tema.

    Ens veiem per Relats, espero. Una abraçada.

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 17-04-2018 | Valoració: 10

    Molt maco el relat Montserrat continua escribint per què val la pena llegir els teus relats tant entenedors, i molt amens !

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

355 Relats

1081 Comentaris

165841 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.