EL DESEMBARCAMENT DEL MIQUEL ICETA

EL DESEMBARCAMENT DE MIQUEL ICETA.

Miquel Iceta ha esdevingut primer secretari del PSC-PSOE. Se l’ha de felicitar perquè ni els més optimistes pensaven que mai no ho aconseguiria. A un partit on primer van tallar el bacallà els intel.lectuals nostrats tipus Raventós o Obiols, després els municipalistes nostrats com en Maragall i després els municipalistes del Baix Llobregat i els seus satèl.lics, ara, arriba a la primera secretaria un senyor que bàsicament ha estat, és i serà membre de l’aparell. Un buròcrata del partit sense cap experiència en la gestió pública però que se suposa que funciona com funciona la màquina per dins.

És cert que l’Iceta arriba al càrrec de primer secretari d’una manera una miqueta trista, quan la majoria de la gent volia que qui es mullés fos la Núria Parlón. Però la Núria va decidir que no estava per mullar-se, que tal i com estan les coses ja tindrà prou feina per a conservar l’alcaldia i que si a l’Iceta allò li feia tanta il.lusió doncs endavant. Al cab i a la fi, devia pensar la Parlón, l’Iceta tampoc no té gaire cosa més per fer.

Naturalment, la primera cosa que ha fet l’Iceta a nivell de política externa al partit ha estat equivocar-se. No entenc perquè es posa amb aquests fregats que mai no han estat el seu fort. Ni més ni menys s’ha atrevit a reformular la pregunta i ho ha fet amb una pregunta encara molt més llarga de la que teníem, que inclou moltes coses diferents i que, finalment, només vol que el govern de la Generalitat negocii. I que negocii una ampliació de l’autonomia. Patètic.

Patètic perquè suposo que a tots se’ns fa evident que els governs de Barcelona i de Madrid no paren de negociar. Fins i tot de tant en tant arriben a acords. Però és que el mandat de la ciutadania que té la majoria del Parlament és sobre el dret a decidir i, per tant, si ara el govern de la Generalitat es posés negociar una altra cosa l’aixecada de camisa que rebrien la majoria dels catalans seria monumental.

Té algun sentit fer una consulta per a que el govern de la Generalitat negocii? Perquè negociar vol dir que es pot anar a Madrid – com ja ha passat mil i una vegades – a negociar i et poden dir que no i llavors resultaria que el govern de la Generalitat ja hauria complert amb el seu compromís de negociar. I crec que si hi ha alguna cosa evident en aquests moments és que el govern de Madrid de ganes de negociar no en té gaires. I pretendre que una pregunta del tipus que formula l’Iceta – que aboca tones d’aigua al vi – farà els polítics espanyols més receptius és per fer-se un panxó de riure.

Sembla que el que li hagi buscat l’Iceta és una sortida a Mas per si les coses se li compliquen, més que no pas representar allò que vol la majoria dels catalans, que es votar i decidir sobre el futur polític de Catalunya en el sentit de si la vol independent d’Espanya o no.

Iceta no està preparat per a fer política en majúscules. No és cap drama. Montilla no estava preparat per a fer política nacional i, en canvi, va ser un batlle excel.lent. El secret d’això és fer el que se sap fer i deixar que els que saben fer altres coses les facin ells. Cada vegada que Iceta surti del seu paper de buròcrata de partit s’equivocarà. Només cal veure com ha estat de genial la seva jugada fent Ros president del Partit. D’una tacada els catalanistes que encara quedaven al PSC-PSOE al sac. Ara bé, si em pregunteu qui hi ha en aquests moments al PSC-PSOE amb prou poder i talent per a fer política amb majúscules, la veritat és que jo no veig ningú. I que això l’aboca a ser un partit cada vegada més marginal i el que ja és: un apèndix del PSOE.