El cul mòbil

Un noi deia: eren dos moros de merda!!...devant d’ell un negre l’escoltava i just a l’altre cantó del passadís un moro (que no sabem si era de merda o no) dormia placidament…sort!!-he pensat.
Es curiós veure que avui en dia et pots asssabentar dels pensaments racistes del que s’asseu devant teu en el tren.
Antigament , si algú creia en la telepatia podia escoltar els pensaments dels altres.
Avui es molt més fàcil, el gran invent ha arribat fa temps i gràcies a ell quasi saps si una persona que està devant teu podria arribar a ser algú important en la teva vida o entendre que mai el voldries aprop.
Em refereixo al mòbil.
En dues horetes de tren he conegut aquest èsser racista, i sense cap mena de pudor, ja que no sé que passa pero quant algú agafa el móbil en públic, no pensa que el poden escoltar.
Darrera meu un home ha trucat a la seva parella unes tres vegades i ella l’ha trucat a ell també un parell de vegades…volien saber on eren…de fet podia dir sense complicar-se tant la vida: propera estació: Sils.
Jo he pensat quina vida més enganxosa que devien tenir!!....si en un trajecte tant curt tenien tanta necessitat de saber on eren!!, pero després he pensat que potser s’estant per casa sense dir res de res, ni tant sols indicar a l’altre que està en el lavabo cagant, perqué seria horrorós viure tota la vida explicant a l’altre que estàs fent.
Al meu costat dret una noia tenia hemorroides i no li feia res que jo ho sapigués, i era guapa , no ho nego, i fins i tot l’acceptaria amb hemorroides en la meva vida , pero abans el primer dia mai sabies de quin mal patia la noia que t’agradava, aixó passava si la relació s’allargava una mica més que unes nits de passió.
Pero he pensat: que carai!! També es pot aprofitar per lligar amb tanta informació íntima de les persones…al sortir del tren i aprofitant que ha baixat a la mateixa destinació que jo, l’he perseguit, i una vegada hem sortit de l’estació, m’he abraonat sobre d’ella i li he dit:
-Tant me fa que tinguis hemorroides, no ho tinc en compte, ets bonica i tinc clar que podria estar tota una vida amb tú sense practicar sexe anal, vols anar a pendre alguna cosa? que no sigui hemoal es clar (un no ha de perdre mai el sentit de l’humor) …no sé perqué m’ha futut un moc!! Ella ha sigut qui ha volgut explicar a part del vagó que el seu culet (bonic) s’irritava…ha marxat…irritada!!!
Una dona ens explicava a quines hores estava a casa i a quines hores no, suposadament per si en aquell tren hi havia algun lladre i així hi pugués anar tranquilament a casa seva per robar amb calma i serenor.
Curiós que ens costi tant comunicar-nos uns amb els altres i que la nostra vida privada sigui tant cautelosament guardada i de sobte, perqué estem enganxats a un aparell ,no recordem que tenim espectadors i no cal ser xafarder per escoltar eh!!, ni molt menys…hem de pensar que la majoria d’usuaris de la Renfe que els truquen per telefon, parlen en un tó força més alt que el que fan servir, per exemple, quant compren el pà.
I et pots passar les dues horetes escoltant, no cal ni portar llibre ni diari, es emocionant…
Avui un home ha tencat un negoci devant meu, a un altre l’han trucat i demà a les 12 ha d’estar a una empresa de treball temporal perqué potser tindrà feina i encara no sé perqué tothom no s’ha aixecat i ha aplaudit…en una peli passaria, i fins i tot ens posariem a fer una coreografia com els antics musicals de Hollywood. Per cert, era un moro de merda segons un noi del vagó, pero no li he dit perqué he pensat que no volia espatllar aquell moment. Aquella dona d’allà no li agrada la ceba, que com ho sé? Ens ho ha dit entre Girona i Figueres, ni la ceba de Girona ni la de Figueres, no li agrada cap.
El de darrera meu no l’he vist pero tenia mal de cap, no em calia girar-me per saber-ho, ho ha dit ell, ens ho ha dit, pobret!!-hem pensat tots- té mal de cap!!
Una noieta adolescent estava enfadadíssima amb el seu noviet, i ens ho explicava, jo he tencat el llibre de poesia del Mario Benedetti que em resultava avorrit comparat amb aquella novela d’amor que vivia en directe devant meu…un túnel maleït no m’ha deixat saber el final, ens ha deixat sense conertura!. Quant ha tornat el sol i no podent suportar no saber com acabaria l’historia, li he dit que el truqués altre vegada, pero m’ha dit que no tenia saldo.
-cap problema- li he dit- agafa el meu mòbil i parla amb el teu xicotet.
I realment he fet bé, perqué gràcies a mi ho han arreglat i podria ser que si no hagués estat generós, l’espera a trobar-se cara a cara els hauria fet molt mal…per un moment m’he imaginat trobar-me’ls caminant d’aquí a 20 anys per Girona i al veure’m ella agraïr-me el que vaig fer per ells un dia calorós d’estiu i presentar-me el seu , ara si, mascle, i ell abraçar-me emocionadament.
El mòbil té aquest encant, pots ajudar i molt!!! Saps com es troba el de devant sense coneixe’l de res, es màgia, pura màgia.
Abans d’acabar el trajecte, un home ha penjat a un webista (creador de webs) empipat perqué no li havia fet la web que ell desitjava, un nen ha estat felicitat pel seu pare perqué era el seu sant, un noi viatjava sense bitllet i ho ha dit amb tanta frescura!! I un avi no he sapigut que li passava perqué no sabia contestar al mòbil, aixó si, sé que era la seva filla que el trucava i potser per preguntar-li com li funcionava el mòbil que ella li havia regalat…ho ha dit ell tot atabalat!
Anys enrera el viatge en tren era molt diferent, senties converses, de fet ja t’assabentaves de moltes coses, pero generalment veies els protagonistes. Avui en dia veus a part de la conversa i es divertit pensar com deu ser el que està a l’altre cantó…també m’ha sorprés la quantitat de vegades que sonen misatges, la quantitat de melodies que pots arribar a escoltar en un trajecte de dues hores (un dia em dedicaré a contar-les) i el que m’ha encuriosit més de tot es que , com quasi sempre, hi havia algú que no estava bé del cap en el vagó, no sé quin tant per cent significa, pero em sembla que mai he entrat en un viatge en el tren i no m’he trobat alguna persona peculiar o que veus que no acaba de rutllar…avui no ha sigut l’excepció.
Hi havia una dona extrangera que de tant en tant reia en universal i cridava en anglés, i se la veia aparentment normal pero com desorientada…en dues de totes les trucades que he escoltat també n’han parlat d’ella, pero com sempre ningú ha fet res per ella, i he pensat: realment la comunicació no es el fort de la nostra especie!!

Per cert, jo com sempre, he posat el mòbil en silenci, em moro de vergonya parlar devant de l’altre gent de la meva vida, pero cadascú es com és…i no tinc hemorroides!!