Pack anti-crísis

Hi han moltes maneres d'enganyar-se a un mateix en aquests temps que corren, jo en sóc un expert...la primera e indispensable llei que un s'ha d'imposar és l'humor, sigui quin sigui l'estat pràctic en que estàs i comptant que no ets un sense sostre o estàs en una situació absolutament al límit, val la pena utilitzar aquesta eina tan vàlida : l'humor .
Una vegada he dit això començo a dir la meva recepta per contrarrestar l'estafa en que estem inmersos...
Una de les coses que jo faig sempre és no llençar els embolcalls dels productes, posaré un exemple...si he sigut un afortunat i m'he menjat unes galetes "El principe", en el meu cas serien unes de marca blanca, doncs una vegada consumit el producte, agafo el que recobria les galetes i l'inflo una mica, si anem sobrats de paper higiènic val la pena onplir fins que sembi que torna està ple de galetes de xocolata altre vegada...ja podem intruduir el producte reciclat a la nevera i no retirar-lo fins que hem cobrat la nòmina, els que som privilegiats, i la pensió o ajuda o prestació o recollida en algún centre solidari, els que ho son menys ...
Podem anar repetint aquesta operació les vegades que faci falta, recordant sempre que en principi també cagarem, que gastem ara tot el paper per reomplir els paquets buits...de totes maneres, també és paper recicable, vull dir que a final de mes o el dia 10, segons quant cobrem, podem seguir eixugant-nos el cul amb el mateix paper "trampa"...aconsello en aquests casos de fer-ho directament extret de la nevera, o sigui de la nevera directe al cul, la sensació de frescor és brutal i amb el cul tan irritat que portem tots plegats, val la pena cuidar-lo una miqueta...
Obrir la nevera i veure que no està buida és agradable, sempre que recordem on hem posat les trampes, si no podriem entrar en unes decepcions que ara mateix no ens anirien gaire bé...
Una altre forma de dissimular i poder reconduir el nostre somriure és canviant les receptes a mida que passa el mes...podriem començar, i sempre recordant el dia de la paga, amb un arrós tres delicies, una vegada ja fa 10 dies que ens han ingressat els diners, doncs ho canviem per un arrós dues delicies i els últims 10 dies reconvertim el plat inicial en arrós una delicia...podem anar treient les delicies en un ordre diferent cada trenta dies, així tot sembla que es mou més ...si la situació és desesperant, els últims dies podem fer arrós i prou, però tot i que sigui sol, és important posar el titol complert a la recepta...així doncs el podriem anomenar arrós sense delicies, que en definitiva és el mateix en el plat, però no en la nostra ment...
Un altre factor important per posar somriures a les desgracies és estar orgullós de les coses que fas com a extres, sigui quina sigui...per exemple un café amb llet en un bar, un luxe tan sols assumible als primers dies de mes ( repeteixo: o de la paga sigui quin sigui el dia) és important saborejar-lo, donar les gràcies al senyor (al de dalt o al del bar segons les creences) i sortir al carrer a dir a tothom que t'acabes de "zampar" un café amb llet!!...fes petons a tothom, al cambrer també, recorda però d'aprofitar el water del bar per amagar-te una mica de paper eixuga-culs als pantalons per omplir encara més la teva nevera, ( no hem de perdre mai en aquestes situacions el sentit pràctic) i segueix mostrant la teva alegria per tot arreu on vagis...recorda-ho dies, allarga el somriure el màxim, truca als amics o envia wassaap, que surt més econèmic, posa-ho al face o al twitter, però rebenta d'alegria, que es noti que ets un privilegiat!!
Importantíssim també per seguir feliç no reconvertir el preu dels productes en pessetes...els que ja tenim una certa edat, encara traduim els preus de tan en tan, en general ho fem quant es parlen de molts milers o milions d'euros, que ens perdem perquè ni tan sols els podem imaginar...doncs els que tenim una edat ja avançadeta, que no molt eh, ho fem i la caguem ( sort que tenim paper wc!!), i aleshores ens prenem el café amb llet contents, mostrem la gran alegria que abans estava dient, però hi ha un click al cervell que et recorda que el café amb llet abans costava cent pessetes i ara de dues centes no baixa!!...el somriure se'n va i tornes al bar a preguntar al cambrer ( o propietari) si el café era amb llet o amb or...et dirà amb llet si et pren seriosament i aleshores definitivament la teva alegria quedara enfosquida...o sigui no recordar el preu anterior de la gran estafa que ens van enclastar en el nostre anus quant vam entrar en la "oh zona euro!!"
Important també sempre acceptar invitacions per anar a dinar a casa dels altres, és un dia més que allargarès els teus menus, siguin amb o sense delícies, i allà dissimula, no miris la carn de la taula com si no la coneguessis, no pensis que ells si que tenen sort, aprofita qualsevol discusió familiar que tinguin ( si son parella prometo que per més petita que sigui alguna caurà ) per pensar que bé que estàs!!...menja amb mesura, no pensis que si menges per tres dies després no tindràs gana durant tres dies, no funciona així, menja tranquilament, no perdis les maneres i actua educadament, no devoris, menja com si cada dia funcionessis a base de costelletes de xai...marxa donant les gràcies i si et diuen "quant vulguis torna", no t'ho apuntis com a cosa certa, vull dir que no pots trucar cada dia dient-lis que avui també vols, son ells que t'han d'avisar...no barregis el carinyo que els tens amb el menjar, recorda que te'ls estimes més a ells que el que hi havia a sobre la taula...és important, això et farà sentir normal...és molt important sentir-se "normal" avui en dia...
No serveix per res veure als que estan pitjor que tú, inevitablament miraràs els que tenen més , no val la pena doncs pensar que n'hi han que tampoc recorden l'olor de la carn cuita a casa seva...seria fàcil pensar i contentar-te amb això, però els meus consells son per mirar amunt, no avall...a baix ja hi ets, millor sortir-ne de tan en tan, la ment és poderosa i et portarà a llocs que ni el Peter Pan podria olorar...
Seguim amb la ment...tot pobre necessita viatjar, desconnectar que és diu...molts rics no pensen que els que no poden desconnectar ho necessiten, però el cas és que si, potser encara més que els que ho fan habitualment...ja que la seva situació, la dels pobres, no canvia quasi mai, per tan és converteix en rútina, una mica passada per container, però rutina finalment...aquí la ment juga un paper vital...és fàcil, et poses al sofà, tanques els ulls i comences a volar...per tot arreu, t'enlaires ben amunt, a llocs que ni el més ric podria arribar-hi, ho has d'anar fent mitja horeta cada dia, ja que no pots estar una setmana de viatge sofanístic, no resultaria eficaç, son petites dosis que ajuden a combatre l'avorriment del que no té gaire a fer en tot el dia i el més important, gaire a gastar per consumir el temps, aquí també entraria l'educació que ha tingut cadascú...aquí donaria altres opcions, però tan sols serveixen pels que creiem en mil coses i ja sortiriem de la raò i no val la pena...
Important, molt important!!!...si es fa malbé alguna cosa de cara no la llencis...un exemple ben clar és la tele que ha dit adeu, doncs la deixes al mateix lloc...quant la vulguis veure doncs fas com sempre, de fet de veure-la, la seguiràs veient, aquesta és la realitat, però es clar, restarà en silenci...tens diferents opcions, fer cartulines de colors amb dibuixos del mateix tamany de la pantalla i enganxar-los en ella, o simplement tornar a fer servir el poder de la ment i de la memòria...mira l'aparell i recorda el capitol de la serie que més riure et fa, i riu, riu molt!!, tan que els veíns pensin que ets el paio més feliç del món..si a l'endemà te'ls trobes i et pregunten, els comentes el capitol que vas veure ahir, i segueix rient...si rius molt, molt, molt, finalment creuràs que la televisió segueix funcionant!!
Factures que no es poden pagar: que et tallen el gas doncs et segueixes dutxant amb la cara d'aigua calenta, segur que estarà glaçada, però la ment te molta força, tanta que finalment la notaràs menys freda, o potser serà que el cos ja no nota res, no ho sé, però sigui com sigui millorarà el teu estat d'anim i t'asseguro que et despertaràs rapidament...no et dutxis de nit!!!
Que no tens llum perquè també te l'han tallat, doncs el mateix, camina amb seguretat per la casa, la memòria et farà recordar més o menys les trampes que ja tenies abans de l'apagada elèctrica...que te la fots, tan és, tu sempre segur i amb orgull...sobretot, si no pots evitar una visita d'un amic i arriba a la nit, no li comentis res de la llum, depen del grau de confiança et sorpendrà veure ( o no veure) que potser ell tampoc comenta res... si no ho fa, no pateixis, marxarà aviat i si ho fa, tú li expliques que no tens llum perquè vols experimentar...com que és de nit no se n'adonarà dels teus "nanyos" o cops que portes per tot el cos...
En general l'aigua costa més que te la tallin,aquí no puc donar cap consell, costa posar orgull a la falta d'aigua, simplement ves a una font propera i omple garrafes ( mai et rentis en ella, perderàs status i parlaran de tú i no t'interessa)...
Si no tens parella i ets home ( jo sóc home per tant no puc aconsellar a una dona, no sabria com fer-ho) i t'agraden les dones o els homes, i aspires a tenir-ne algún dia, deixa-ho estar, te la peles i punt, deixat estar d'hòsties de que el més important és el que ets i no el que tens, això no serveix per res, oblida't del tema a no sé que tinguis una trobada fortuïta robant paper de water en un bar, si ella també ho fa, aleshores tens alguna cosa a pelar, fent un símil amb les peladures...de la part romàntica oblidat!!...mira la tele el dia que vas a fer el café amb llet i entendràs rapidament que hi han homes que tenen molts diners i van amb dones molt guapes, és una casualitat suposo, també passa pel carrer, un home ben lleig sense un duro amb una dona impresionant ( juas,juas i juas!!), suposo que a l'inversa també passa, però repeteixo sóc un home, passo d'opinar al respecte...bé, és complicat que just una desgraciada com tú vagi a fer el seu café amb llet mensual el mateix dia i a sobre us trobeu en el lavabo els dos, o sigui que millor no et deixis anar en l'il.lusió en aquest sentit...
I finalment i seguint amb el tema del que tens o el que ets, si tens la sort de tenir grans amics doncs fantàstic però si no és així, millor comença a treballar aquest tema, perquè aquesta societat, a part de ser una estafa demostrada, també inculca valors equivocats, segur que individualment molts et podran veure tal com ets, però així , de lluny, sense saber molt de tú, seràs un desgraciat...tot i que ara mateix n'hi ha tants que es comencen a veure amb claretat els privilegiats, destaquen cada dia més...

Dedicat a un amic que quant li vaig preguntar com va tot em va respondre:
"de gana en tinc"...
Volia dir que tenia salut i en ella , la gana existia, no vaig haver de preguntar com li anava tot, ho vaig veure claríssim!