Cercador
El cul de la sudamericana
Un relat de: TanganikaTothom li mirava el cul. Una dimensió més enllà d'aquella dona argentina. Un cul que no li calia ser admès per cap cànon. Conformava 'el cul' de la humanitat abans, llavors i sempre. Li havia tocat, de tenir-lo, les rifes no es busquen, l'univers escull i si és aleatori...que en faci filosofia de fireta qui vulgui o que se'n vagi per tangents. No s'entrarà en més detalls.
Que es digués, ella, Gliglauca, ja era un altre tema, intocable també.
Els homes, guiats per la vista animal, li ben repassaven, el cobejaven, el resseguien en els seus somnis eròtics. Els més evolucionats -conscients- hi traduïen un gaudi anímic guaridor singular.
Les dones també es fixaven en aquells glutis de la Gliglauca. Si furgaven en els arquetips descobrien que aquella dona -que mai tindria cap edat- era la representació del 'cul' inigualable, fora dissenys. Si experimentaven enveja se l'haurien de menjar amb patatones (la pròpia i les que cuinessin).
La Gliglauca, sabedora del bé que posseïa, el lluïa desinhibidament. Leggins cenyits, pantalons ajustadíssims. A la platja, tanga que te quiero tanga.
Les meravelles naturals calia compartir-les. Per aquell motiu es van recollir firmes per declarar el cul de la sudamericana patrimoni de la humanitat. Ella, però, va arrufar el nas i va sacsejar el seu tresor, disconforme.
-No. Patrimoni no. Ni matrimoni tampoc- va equilibrar.
Van haver de rumiar un altre nom honorífic. Per inspirar tanta gentada-fan la Gliglauca va passejar-se amunt i avall remenant amb talent aquell seu dot físic.
I...encara hi són. Extasiats/des. El cul, cercle màgic, els ha atrapat en un temps en espiral que va gliglauquejant, gliglauquejant, gliglauquejant...
Que es digués, ella, Gliglauca, ja era un altre tema, intocable també.
Els homes, guiats per la vista animal, li ben repassaven, el cobejaven, el resseguien en els seus somnis eròtics. Els més evolucionats -conscients- hi traduïen un gaudi anímic guaridor singular.
Les dones també es fixaven en aquells glutis de la Gliglauca. Si furgaven en els arquetips descobrien que aquella dona -que mai tindria cap edat- era la representació del 'cul' inigualable, fora dissenys. Si experimentaven enveja se l'haurien de menjar amb patatones (la pròpia i les que cuinessin).
La Gliglauca, sabedora del bé que posseïa, el lluïa desinhibidament. Leggins cenyits, pantalons ajustadíssims. A la platja, tanga que te quiero tanga.
Les meravelles naturals calia compartir-les. Per aquell motiu es van recollir firmes per declarar el cul de la sudamericana patrimoni de la humanitat. Ella, però, va arrufar el nas i va sacsejar el seu tresor, disconforme.
-No. Patrimoni no. Ni matrimoni tampoc- va equilibrar.
Van haver de rumiar un altre nom honorífic. Per inspirar tanta gentada-fan la Gliglauca va passejar-se amunt i avall remenant amb talent aquell seu dot físic.
I...encara hi són. Extasiats/des. El cul, cercle màgic, els ha atrapat en un temps en espiral que va gliglauquejant, gliglauquejant, gliglauquejant...
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132045 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46