El cul de la sudamericana

Un relat de: Tanganika
Tothom li mirava el cul. Una dimensió més enllà d'aquella dona argentina. Un cul que no li calia ser admès per cap cànon. Conformava 'el cul' de la humanitat abans, llavors i sempre. Li havia tocat, de tenir-lo, les rifes no es busquen, l'univers escull i si és aleatori...que en faci filosofia de fireta qui vulgui o que se'n vagi per tangents. No s'entrarà en més detalls.

Que es digués, ella, Gliglauca, ja era un altre tema, intocable també.

Els homes, guiats per la vista animal, li ben repassaven, el cobejaven, el resseguien en els seus somnis eròtics. Els més evolucionats -conscients- hi traduïen un gaudi anímic guaridor singular.

Les dones també es fixaven en aquells glutis de la Gliglauca. Si furgaven en els arquetips descobrien que aquella dona -que mai tindria cap edat- era la representació del 'cul' inigualable, fora dissenys. Si experimentaven enveja se l'haurien de menjar amb patatones (la pròpia i les que cuinessin).

La Gliglauca, sabedora del bé que posseïa, el lluïa desinhibidament. Leggins cenyits, pantalons ajustadíssims. A la platja, tanga que te quiero tanga.

Les meravelles naturals calia compartir-les. Per aquell motiu es van recollir firmes per declarar el cul de la sudamericana patrimoni de la humanitat. Ella, però, va arrufar el nas i va sacsejar el seu tresor, disconforme.

-No. Patrimoni no. Ni matrimoni tampoc- va equilibrar.

Van haver de rumiar un altre nom honorífic. Per inspirar tanta gentada-fan la Gliglauca va passejar-se amunt i avall remenant amb talent aquell seu dot físic.

I...encara hi són. Extasiats/des. El cul, cercle màgic, els ha atrapat en un temps en espiral que va gliglauquejant, gliglauquejant, gliglauquejant...

Comentaris

  • Intocable[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-06-2018

    "Intocable també". Què vols dir? Que aquell cul no es podia tocar? Imperdonable.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

178 Comentaris

83947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)