EL COLECCIONISTA

En Ramon Tarrats, no es pas una bona persona. Es pare marit , treballador , i
tambe coleccciona una cosa que ningu fins ara ha coleccionat.
Ramon Tarrats te diners, no els ha guanyat treballant honradament, no els ha
gyanyat amb estraperlo, perque som en els anys que l.estraperlo donaba molt diners.
Ha comprat els guardiacivils, ho ha comprat tot, aixi fan els ulls grossos quan te de passar alguna quantitat ingent d´estraperlo i no diuen res.
Es un home qu´es vanta que mai ha fet un petó als seus fills, i no diguem de la
pobre de la seva dona.
Un bon dia quasi va comprar lo més sagrat.
Passejant un dia per Castella, es va ensopegar amb un poblet ronec i trist, fa poc que la Guerra Civil ha acabat.
Trove el rector del poble amb la seva sotana esfilagarsada, que li ensenya que
el campanar li queia,
Si que alament comenta en Ramon, potser us puc ajudar, si em doneu aquell
sancrist que teniu a la paret.
Ai no valgam Deu si es molt antic, i diuen que es d´un escultor fammos qui el va
tallar, pero en vista que ho deia de debo li va permutar, campanar per sancrist,
i aixi la coleccio va anar creixent, visitant ermites romaniques, catedrals, lo que fes
falta, es va tornar un coleccionista.
A la seva mort els seus fills varen trovar una casa plena de sancrists i tambe algun que altre sagrari i calze, tot molt valuos.

Ho varen repartir i aixi va acavar la coleccio, en mans de Museus , cases de
subastes o gastats en qui sap que.
En Ramón tot s´ha de dir no creia en Deu ni en res.